Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure contraclaror
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CONTRACLAROR
|| 1. f. Llum que passa a travťs d'un cos translķcid; cast. trasluz.
|| 2. adv. Contraclaror o a contraclaror: amb l'objecte que es mira posat entre la llum i l'ull; cast. al trasluz. Aquell cavaller que anava acostant-se a contraclaror del sol ponent, Oller Esc pobr. 47. Fra Joan clou les parpelles, | mes la veu contraclaror, Maragall Obres, i, 88.
††††Loc.

Se li veu l'ŗnima a contraclaror: es diu d'una persona molt magra (Empordŗ).
††††Fon.:
kɔntɾəkləɾů (or., bal.); kontɾaklaɾů (occ.).
††††SinÚn.:
contrallum.
††††Etim.:
compost de contra i claror.