Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. contractar
veure  2. contractar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONTRACTAR v. tr.
|| 1. ant. Tocar, tenir contacte, manejar. Los morts en la ànima, qui per totes les creatures seran auorrits e lançats, vós los tocareu e contractareu sens nengun fàstig, Villena Vita Chr., c. 44. Se posarà sa manera de guants per pus piadosament contractar aquelles malalties, id. ibid., c. 45.
|| 2. (usat també com a intr.). Tenir tracte o convivència. Féu occiure la reyna sa muller... e contractà ab fembres, adés unes adés altres, vivint ab aquelles en peccat, Pere IV, Cròn. 324. Com cascuna d'aquelles hi sia per son delit o per son guany les quals coses cascuna puxa mills haver per major contractar ab l'hom aquell, Eximenis Lux. 9.
|| 3. ant. Donar tracte (bo o dolent), tractar de tal o tal manera; cast. tratar. Ací en Rodes som fort mal contractats, que no y trobam justícia ni fauor, doc. a. 1436 (Miret Templers 436). Deuia esser contractada ab deguda honor, Hist. Troy. 76. La Santa gloriosa, de les mans del sant bisbe, pres aquell Déu e Senyor que tantes vegades vist e tocat e contractat hauia, Corella Obres 347.
|| 4. tr. o intr. Parlar per posar-se d'acord sobre un assumpte; convenir, acordar, estipular; cast. tratar. Sabent que'ls dits barons contractaven sens nostre consentiment matrimoni de la dita infanta ab lo compte de Virtut, Pere IV, Cròn. 389. Anaren a Leyda a contrectar ab mossèn R. Alamany de la exacució del vescomtat de Castellbó, doc. a. 1398 (Ardits, i, 69). Eren anats a la ciutat de Terragona per contractar ab los missatgers de Tortosa alscuns fets molt tocant lo bé públich, doc. a. 1401 (ibid. 90). Ell hauia contractat matrimoni ab la filla del rey de França, Tirant, c. 27.
|| 5. intr. ant. Comerciar. Coué que los uns contracten ab los altres e facen diuerses comutacions e mercaderies, Eximenis II Reg., c. 41.
|| 6. Prendre amb contracte els serveis d'una persona o cosa; cast. contratar. Una mena de cobla contractada pels propis per solemnitzar la festa, Pons Com an., 63. Anaven contractats com a dama jove y característica, Roq. 43.
    Fon.:
kuntɾəktá (pir-or., or.); kontɾaktá (occ.); kontɾaktáɾ (val.); kontɾəttá (mall.); kuntɾəttá (men.); kuntɾattá (alg.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llat. vg. contractare, mat. sign. El || 1 prové segurament del llatí contractare o contrectare, ‘tocar’; els altres significats s'expliquen com a procedents de contractare, compost de tractare, ‘tractar’.

2. CONTRACTAR v. tr. ant.
Contreure. Los padrins... han contractat cognació espiritual ab lo batejat, Const. synod. Barc. 68.
    Etim.:
format damunt contractum, part. pass. de contrahere, ‘contreure’.