Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contradir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRADIR v.: cast. contradecir.
|| 1. Dir el contrari (d'allò que algú diu). a) tr. Per la falsia e l'engan qui és en los malvats jutges e en los malvats avocats, los testimonis qui dien veritat reprenen e contradien per tal que no jutgen seguons veritat, Llull Cont. 114, 5. Les dones se defensavan..., sobre tot la senyora Pepa, que no volia esser contradita, y menys pel seu marit, Vilanova Obres, iv, 39.—b) intr. (amb datiu de la cosa contra la qual es parla). Algunes... no concloen tan necessàriament que hom no hi pogués rahonablement contradir, Metge Somni, i. Puix ab tal constància al ver contradien, Proc. olives 1344.—c) tr. (amb acusatiu de cosa i datiu de persona). Que açò que ell li hauia contradit era per mils a enquerre veritat, Llull Gentil 70.—d) refl. Dir el contrari d'allò que el mateix ha dit abans. Allò se contradiu en gran manera, Lacavalleria Gazoph. Tu mateix te contradius sense temer-te'n, Ignor. 79.—e) absol. Ta llengua balba | e queucom dir | e contradir, | a mi respondre | la veig dispondre, Spill 15010.
|| 2. (amb subjecte de cosa) Estar en opocició. La qual humiditat contradiu en la terra seccor, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Veyam si sou capaç de citar-me cap principi científic que contradiga tal fet, Aurora 226. En los casos en los quals no contradien canòniques sanccions, Ordin. Pal. 112.
|| 3. Obrar contra; fer oposició. a) tr. Els conseqüents seguexen lurs pares, primers qui falsament contradixeren la ley noua, Llull Felix, pt. i, c. 11. Hagren a fer com a forçats, que no gosaven contradir los manaments, Muntaner Cròn., 105. No vull que mon ceptre tal ley contradiga, Passi cobles 43.—b) intr. Nuyl hom no's porà escusar ni porà contradir a la sentència justa de Déu, Llull Gentil 104. Et si negú a açò contradirà, sia gitat de nostra confradria, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Perquè ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien, Pere IV, Cròn. 65. Faé morir a l'archabisbe... per çò com li'n contradeya en lo feyt de la sua pretensió, Boades Feyts 440. Lo comte a allò no poch contradir, ans tentost lo seguí, Eximplis, i, 193. Conexent la sua voluntat, no li volgué més contradir, Comalada Pierres Prov. 21.—c) (amb complement verbal). Si negun contradirà donar de son castel poçtat a senyor, Usatge 30, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 288). En cas que alcú o alcuns dels dits deutors contradixessen de comptar, doc. a. 1346 (BSAL, viii, 39). Com condemnàs a mort los dits castellà e guardes si contradien de liurar lo dit castell, exiren-se'n tots, Pere IV, Cròn. 150.—d) absol. De les terres hermes no poden vedar ne contradir, ans francament e sens tot contrast... poden breylar e caçar, Cast. Tort. IX, xvi, 8. Y si contradiu algú, encara que sia jurat, castigue'ls, doc. a. 1558 (Hist. Sóller, ii, 31).
    Fon.:
kɔntɾəðí, kwantɾəðí (pir-or., or., bal.); kontɾaðí (occ.); kontɾaðíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model per dir. Aquesta és la norma gramatical per a la flexió d'aquest verb, però no manquen textos de català antic i modern on se conjuga contradir segons el model regular dels verbs en -ir capaços de formes incoatives (increment -eix-), v. gr.: Açò contradex (per contradiu) la feminitat que han atribuïda en Thaurus, Llull Arbre Sc. ii, 114; Si'ls hereus del mort no y contradexen (per contradiuen), Cost. Tort. II, ix, 13; Davant l'insistència del menut, que... amenaçava ab un grandíssim rampell si'l contradien (per contradeien), Víct. Cat. Film (Catalana, ii, 259).
    Etim.:
del llatí contradīcĕre, mat. sign.