Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contrafer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRAFER v.
|| 1. Fer el contrari; obrar contra (una llei, una orde, etc.); cast. hacer lo contrario, contrahacer, contravenir. a) absol. Pagarà par ban per cascuna vegada que contrafaça per cascuna de les coses dessús dites cincents solidos, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181). Sots pena de perdra les vestadures e altres coses en què serà contrafet, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 190). E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen, doc. a. 1413 (Villanueva Viage, xxii, 262). E si lo mestre contrafahia, que ell ho hagués de pagar del seu, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli). Cascú va llà on l'apetit lo porta. | Qui contraffà és foll, que s'atribule, Ausiàs March civ.b) intr. (amb datiu de la cosa contra la qual s'obra) També se ha contrafet als bons usos, doc. a. 1650 (Hist. Sóller, ii, 976). Que la part que contrafarà a dits pactes de dita concòrdia caygue en pena de 50 lliures, Canyelles Descr. 353.
|| 2. tr. Fer (una cosa) de manera contrària a la normal o correcta; cast. contrahacer. Aquella nit jac Narpan en lo lit que havia contrafet Blanquerna, e no poc durmir, Llull Blanq., 52, 8.
|| 3. tr. Imitar, fer allò mateix que fa un altre; cast. remedar. Alcuns aucells contrafan cantant los altres; e jo, Sènyer, cada dia veg los bons hòmens religiosos que dia e nit vos loen e us beneexen, e jo no son tam bo que'ls vulla contrafer en so que fan, Llull Cont. 109, 22. Yo contraffàs Ponç d'Orteffà segons reffer, P. Torrella (Cançon. Univ. 190). Especialment: a) Imitar fraudulentament, falsificar; fer una cosa imitant-ne una d'autèntica. Que nenguna persona... no gos fer ne contrafer en nenguna manera lo senyal del altre texidor, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 261). Ell ha contrafet la mia firma, Lacavalleria Gazoph. Tornà a rondar l'alqueria i a contrafer el chiulit del verderol. Morales Id. 74.
|| 4. tr. Desfressar, modificar l'aspecte propi o de les coses pròpies per fingir el que no és; cast. contrahacer, disfrazar. Ja desfressar ne contrafer | esguart ni gest ni fesomia | pus no sabia, Martí Garcia (Cançon. Univ. 222). Lo llop contrafà la sua postura y lo seu caminar pera enganyar les ovelles, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. tr. Fingir, prendre l'aspecte d'allò que no és; cast. fingirse, hacerse. Jo'm contrafaré contret, e tu per la un braç e aquest per l'altre, així com si io no podia anar, m'ireu sostenint, Decam. i, 155. Ell contrafà lo savi, però en va, Lacavalleria Gazoph. Contrafer lo malalt: Morbum simulare, id. ibid.
    Fon.:
kɔntɾəfé (or., bal.); kontɾafé (occ.); kontɾaféɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model per fer. En el || 1, trobam contrafer usat en certa manera com a verb separable, car l'element contra apareix sovint separat del verb fer; a vegades en el mateix document es troba la forma composta i separada, v. gr.: «E qui contra alguna de les dites coses farà, pach per pena XX sous per quantes que vegades contrafarà» (doc. a. 1324, Archivo, i, 367); «En res no y faran ne y vendran contra, ne y lexaran contrafer ne venir per neguna raó» (doc. a. 1373, Capmany Mem. ii, 147).
    Var. form. i sinòn.:
escontrafer, estrafer.
    Etim.:
del llatí contra facĕre, mat. sign. || 1.