Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contrafet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRAFET, -ETA adj.
|| 1. Imitat, falsificat; cast. contrahecho, imitado, simulado. Fent Déu estrany, d'or o d'estany fus contrafet, Spill 9432. Quatre perles contrafetes de Venècia, Inv. Pr. Viana 165. Puntes de filet de Flandes, o contrafetes, Tar. preus 61.
|| 2. Esguerrat; que li manca algun membre o el té deformat; cast. contrahecho, lisiado. A s'altra, qu'és contrafeta, | li tremola tot es cos, Aguiló Poes. 25. Tots van amb les espatles pujades y el cap aficat com si fossen contrafets, Rosselló Many. 113.—a) fig. Recitant amb monòtona cansoneta y en castellà contrafet, paraules que no enteníem, Rosselló Many. 67.
    Fon.:
kɔntɾəfét (or., bal.); kontɾafét (occ., val.).
    Etim.:
del part. pass. per contrafer. En el || 2, contrafet coincideix amb contret (< contractus); aquesta coincidència ha induït el filòleg G. Gougenheim a opinar que el fr. contrefait (=contrafet) deu esser una adaptació popular o semierudita de l'antic fr. contrait (< contractus) (cf. Revue de Linguistique Romane, iii, 318); però no sembla gaire concloent tal explicació, ja que l'evolució de significat de ‘fet contra regla’ a ‘esguerrat’ és molt natural.