DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRAFUR m.
Infracció d'un fur o privilegi; cast. contrafuero, desafuero. Contrafurs y injustícies, doc. a. 1538. Y quant les que'ls havien dictat los antichs segles | per a bé dels reyalmes, prudents y sàbies regles, | menysprear maquinaven reys mal aconsellats, | coberts ab la gramalla, valents, lleals y dignes, | «Contrafur!», els cridaven los Concellers insignes | y nostres grans Jurats, Llorente Versos, i, 38.—a) fig. Fer contrafur a la raó: cometre absurditats, obrar contra la recta raó.
    Fon.: kɔntɾəfúɾ (or., bal.); kontɾafúɾ (occ., val.).
    Etim.: compost de contra i fur.