Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contrari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRARI, -ÀRIA
I. adj.
|| 1. Oposat, que està contra; cast. contrario. D'aquest feyt aytal ixen dues actions, dreta e contrària: la dreta que pertayn al senyor, la contrària que pertayn al negociorum gestorum, Cost. Tort. II, xi, 8. Aquest temps de lebeg... vos és tan contrari que no'n porets pendre terra, Jaume I, Cròn. c. 56. Tots los vents de aquella terra li són contraris, Villena Vita Chr., c. 6. Proposicions contràries: proposicions universals una de les quals nega allò que l'altra afirma.
|| 2. Perjudicial, que danya o tendeix a destruir; cast. contrario. E pus corrents [les aygues], tant són pus contràries al nodriment del cauall, Flos medic. 20.
II. (substantivat).
|| 1. m. Cosa contrària, oposada; cast. contrario. Es cosa impossíbol que nulla cosa eternal infinida divina pusca esser composta de contraris, Llull Cont. 324, 23. Dix lo saui: lo seny és contrari de la nesciea, e la nesciea és contrari del seny, e la simplea contrari de la volentat, e la volentat contrari de la simplea, Jafuda Dits, c. 7. No és cosa ten forts que no haje contrari e perill, Eximplis, i, 40.
|| 2. Persona contrària; adversari, antagonista; cast. contrario, enemigo. Dix que seria ab nós, e ara, a mon semblant, és-nos contrari, Desclot Cròn., c. 137. Veureu que'm declare contrari del que de mi presumiu, Proc. olives 770. Lo mathemàtic és quasi contrari al moralista, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1a, c. 1. Tot hom que's fa rey és contrari de Cèsar, Gerson Passio, c. 10. Si'l qui guerretja | té ardiment, fins són vençuts | los contraris ab bassetja, Picó Engl. 22.
|| 3. m. Oposició, acció en contra; cast. contrariedad. Que sien tots temps a empriu del seu poble senes tot contrast e senes tot contrari, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 284). Especialment: a) Contrari de temps: temps advers a la navegació. Fo al port de Mahó... hon per contrari de temps hac a entrar, Pere IV, Cròn. 38. Tornà la dita nau per contrari de temps, doc. a. 1392 (Ardits, i, 33).
|| 4. f. Partit oposat; part contrària. E si açò li deits, no osarà mudar que ell no's parta de la nostra contrària, Jaume I, Cròn. 518.
III. Lo contrari: la cosa contrària. La segona és que ço... sia veritat, e lo contrari sia falsetat, Llull Gentil 10. Et qui lo contrari farà, pach per cascuna vegada mija liura de cera, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 169). Totes les coses animades he vist morir en una forma, e yamés no'n viu lo contrari, Villena Vita Chr., c. 200. Yo faré vèurer lo contrari de lo que ell ha dit, Lacavalleria Gazoph. Hi ha la fórmula intensiva tot lo contrari: completament oposat. I no vos cregueu que vulguen cap paga; és tot lo contrari: tots solen donar poc o molt, Alcover Cont. 93.
|| Al contrari, o pel contrari: al revés. Aytant con ella és pus dolorosa, aytant plau més a nostre Senyor Déu, e per lo contrari, quant lo confessant ha de sos peccats menys desplaher, aytant és sa confessió pus irrisòria e contemptiva de Déu, Eximenis Conf 4. Lo seny de les dones tot sta en la bellesa, e per contrari, la bellesa dels hòmens en lo seny, Curial, ii, 44. La viuda, al contrari, per molt que s'aplana, | no té en lo seu cuyro sinó pèl agut, Viudes donz. 316. No vaig poder dormir-hi, no; al contrari, vaig restar amb un pam d'ulls oberts, Ruyra Parada 16. No s'havia consumit; al contrari, era més gran encara, Pons Auca 264.
|| En contrari: en contra, per oposició. No contrastant custum ne hús en contrari obtengut, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 233). Jo allegaré algunes rahons en contrari, Lacavalleria Gazoph.
|| ant. Haver a contrari: tenir qualcú en contra, tenir-lo per enemic. Aquesta cosa és tan gran, que si hom los hi hauia a contrari, que els no ssien tan poderoses que hom no'ls pusca desfer ço que fan, Jaume I, Cròn. 40.
|| Fer el contrari: negar el que un altre afirma, o viceversa. No'm fassis el contrari; com jo t'ho dich, és que ho vatx tocar amb sos peus, Ignor. 20.
    Refr.
—a) «Qui té contraris, no dormga» (Val.).—b) «Si vols contraris, del teu ofici» (Vinaròs); «¿Qui és el teu contrari? El del teu ofici» (Val.).
    Fon.:
kuntɾáɾi (pir-or., or., men., eiv.); kontɾáɾi (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del llatí contrarĭum, mat. sign.