DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRARIETAT f.: cast. contrariedad.
|| 1. Qualitat de contrari; acte i efecte de contrariar. Ahiren los uns los altres per desuariació e per contrarietat de creenses e de sectes, Llull Gentil 11. Si cauayler no usa del offici de cauayleria, és contrari a son orde..., per la qual contrarietat no és ver cauayler, jassia appellat cauayler, Llull Cav. 9 vo. Tota cosa que per si mateixa se mou e que no's corromp per contrarietat, és inmortal, Metge Somni i.
|| 2. Allò que s'oposa a les intencions o propòsits d'algú. Si no pots sofferir lo deffalliment de les coses de fortuna en alguna contrarietat, Genebreda Cons. 73. Aprés de casada y a pesar de sas contrarietats, s'havia anat omplint, resultant més afavorida encara sa figura, Pons Auca 241.
    Fon.: kuntɾəɾiətát (or.); kontɾaɾietát (occ., val.); kontɾəɾiəðát (mall.); kuntɾəɾiəðát (men.). En la pronúncia més vulgar és freqüent sentir dir contralietat.
    Etim.: pres del llatí contrariĕtāte, mat. sign.