DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRAST m.
|| 1. ant. Oposició, resistència; cast. oposición, resistencia. Fer contrast: oposar-se, posar obstacle. Anam aquel dia a Berbegal que no trobam contrast en la carrera, Jaume I, Cròn. 14. A aquella no li és fet contrast seguons los contrasts de les sensualitats, Llull Cont. 167, 24. Al matí seran tots ací, que us cuyden pendre sens contrast, Desclot Cròn., c. 49. Que los cònsols del ofici... puxen de nits e de dia entrar franchament sens tot embarch e contrast de qualsevol persona, en totes e sengles adobaries, doc. a. 1373 (arx. mun. de Barc.). E qui als dits cònsols en açò farà o darà alcun contrast o embarch..., pagarà per ban cascuna vegada XX sols, id. ibid. Els gots se n'entraren per l'imperi, que no'ls ne posqueren faer contrast, Boades Feyts 49. A cascuna temptació... son axí espantats y aterrats que sens nengun contrast se lançen tantost en mans dels seus perseguidors, Villena Vita Chr., c. 6.
|| 2. Disputa, lluita (de paraules o de fets); cast. disputa, pelea. Se encontraren Volentat e Poder, e gran contrast fo enfre amdós; car Poder dehia que més valia que Volentat, e Volentat dehia que ella més valia que Poder, Llull Felix, pt. i, c. 12. Estant en aquest debat lo termini passaria... e sobre aquest contrast mourie's tabustol e guerra entre nós e ell, Pere IV, Cròn. 121. Si entre lo dit honrat Cònsol e algun... mercader haurà contrast per qualsevol rahó, doc. a. 1386 (Capmany Mem. ii, 176). Falcó, vós me fets contrast de la desleyaltat mia, Cobles Diuis., estr. 88. Els fa lluitar amb greu contrast de banyes, Riber Geòrg. 71.
|| 3. Oposició o dissemblança de coses, que ressurt de posar-les una davant l'altra, de comparar-les; cast. contraste. Pot notar aquest contrast y desnivell entre la producció moderna, cada dia més variada y abundosa, y la escassedat y raresa de la nostra literatura històrica. Obrador Arq. lit. 28. En mig d'aqueixa halenada | de vida a punt d'esclatar, | vostra mort, divinal Mestre, | és pel cô un punyent contrast, Ramis Clar 96.
|| 4. Acte de contrastar les monedes o els pesos; l'oficial encarregat de contrastar-los, i l'oficina on treballa; cast. contraste. Fou revocada la suspensió... d'en Barthomeu de Liger, lo qual pesave en la taula del contrast en la lotge, doc. a. 1427 (Ardits, i, 250). Lo sènyer en Pere Canyet specier qui tenia lo offici de pesador de la moneda appellat lo contrast, reté la ànima a son creador, doc. a. 1519 (Ardits, iii, 289). Dit verigle, segons la fe del contrast feta a 4 de juny de 1683, per Salvador Lleopart argenter, adjunt del contrast de la ciutat de Barcelona, pesa 108 onçes, doc. arx. parr. de Torà.
|| 5. Canvi sobtat i violent del vent a la part contrària d'allà on bufava, que sol esser de temibles conseqüències per a la navegació; cast. contraste, tifón. Ni contra un juch contrast de tants vents, Passi cobles 33.
    Fon.: kuntɾást (pir-or., or., men., eiv., alg.); kontɾást (occ., val., mall.).
    Etim.: derivat postverbal de contrastar.