DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCONTRATEMPS m.
|| 1. «Temps inconvenient y no apte per a fer alguna cosa» (Lacavalleria Gazoph.).
|| 2. Passatge musical en què el so es carrega damunt les parts dèbils dels temps del compàs; cast. contratiempo.
|| 3. Incident o circumstància que obra contra una acció o un intent, fent-lo impossible o dificultant-lo; cast. contratiempo. En lo espay de divuyt anys que en dita missió estiguí, ab molts contratemps, persecucions y altres infortunis, López Rel. 74. Sense cap contratemps arribàrem an es Portitxol, Maura Aygof. 125. La marxa del casori... seguí sa via sens contratemps ni estorbs, Pons Auca 129.
|| 4. Ell féu un estrany contratemps: ell féu una falta grave, Lacavalleria Gazoph. Aquest és l'únic testimoni que posseïm del significat de ‘falta greu’ atribuït al mot contratemps.
Fon.: kɔntɾətéms (or., bal.); kontɾatéms (occ., val.); kwantɾətéms (mall., men.).
Etim.: compost de contra i temps.