DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTREURE o CONTRAURE v. tr.: cast. contraer.
I. || 1. Estrènyer, reduir; disminuir de dimensió. «Amb el fred, els cossos es contreuen». Reposant se contrahen les venes, Albert G., Ques. 33. Ses ninetes d'ets uys des moxos... amb sa llum forta se contreuen, y aquells se separaven, Ignor. 57.
|| 2. Reunir dues o més coses formant-ne una sola o adquirint el volum d'una sola. Especialment, a) gram. Contreure's: fondre's dues vocals contigües en una sola, o dues paraules que la primera acaba en vocal i la segona hi comença.
|| 3. Reduir a un volum menor amb desviament de la figura normal. La dolorosa impressió... es quedava visible sobre el rostre: la boca contreta, les galtes begudes, Rosselló Many. 191. La Merceneta... contragué sos llavis, i... li descobrí l'enigma, Pons Com an. 91.
II. || 1. Adquirir respecte d'altri (drets, obligacions). Contreure matrimoni: casar-se. Contreure deutes: caure en deute amb un altre. Aquest comte contrau matrimoni dues voltes, Boades Feyts 181. Si qualsevol des qui el servian contreya matrimoni, Roq. 35. Per pagar es deutes que havia contrets, Roq. 52. El qui's proposa y emprèn la publicació d'un vell text, contreu y assumeix una responsabilitat distinta, Obrador Arq. lit. 100.
|| 2. Adquirir d'altri (una passió, una malura, un costum, etc.). Amors de tren, contrets a la sortida y oblidats a l'arribada, Pons Auca 172. On la va contreure semblant marfuga?, Pons Com an., 99. Havia procurat y conseguit deslligarse de les costums burgeses que de nin havia contretes dins la seua família, Rosselló Many. 170.
    Fon.: kuntɾέwɾə (or., men.); kontɾέwɾe, kontɾáwɾe (occ., val.); kontɾέ̞wɾə (mall.).
    Conjug.: segons el model de treure o traure.
    Etim.: del llatí contrahĕre, mat. sign.