Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contribució
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRIBUCIÓ f.
Acte i efecte de contribuir; cast. contribución.
|| 1. Part que un aporta a les despeses comunes. Especialment: a) Part amb què l'Estat o altra entitat pública obliga a ajudar a les despeses del Comú. Contribució industríal: la que s'imposa damunt l'exercici de la indústria. Contribució territorial: la que s'imposa damunt les propietats immobles. Que no les pusque fer pagar impositions ne nengunes altres contributions, doc. a. 1388 (Priv. Vilafr. 44).—b) ant. Pertenència d'una localitat o districte determínat, per a efectes de tributació (?). Perròchia de sent Michel de Campmajor de contribució del castell e casa de Folgons, Nombr. fochs Cat. 95. De tots béns que són y seran en ciutadanatge y contribució de la ciutat, Rúbr. Bruniquer, i, 87.
|| 2. Aportació a un treball o obra comuna. La contribució que'ls hòmens de les dites parròchies han a fer en les obres dels murs, doc. a. 1365 (Clavaria, fol 78, arx. mun. Barc.). Fins ara havíam vist estudis de literatura catalana: monografies, contribucions, punts de vista parcials, Miquel S. Oliver (ap. Obrador Arq. lit. 74). Posar a contribució: aportar a una obra comuna. Home de múltiples aptituts y qu'ha posada a prova y contribució la seua perícia tècnica, Obrador Arq. lit. 105.
|| 3. ant. Relacions, tracte de persones. Deman perdó als capellans del monestir si en res los havia anugats per la contribució que ab ells he haguda, doc. a. 1437 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
kuntɾiβusió (or., men.); kontɾiβusió (occ., val., mall.).
    Var. ort.
ant.: contributio.
    Intens.:
—a) Augm.: contribucionassa, contribucionota;—b) Dim.: contribucioneta, contribucioneua.
    Etim.:
pres del llatí contribūtiōne, mat. sign.