Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contrit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRIT, -ITA adj.: cast. contrito.
|| 1. Que té contrició. Lauar la sua contrita ànima, Corella Obres 143. Contrit confessant a vós Déu y hom, Passi cobles 143. Teniu lo cor contrit en Déu, Dansa mort. He feta vibrar contrita... la meva lira petita, Riber Sol ixent 28.
|| 2. Que expressa tristor i penediment.
    Fon.:
kuntɾít (or., men.); kontɾít (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del llatí ecles. contrītu, mat. sign.