DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTUNDENT adj.: cast. contundente.
|| 1. Que produeix contusió.
|| 2. Que anul·la tota rèplica; incontrovertible. «Arguments contundents»; «Defensa contundent».
    Fon.: kuntundén (Barc.); kontundént (Val., Mall.).
    Etim.: pres del llatí contundĕnte, part. pres. de contundĕre, ‘percudir’, ‘rebatre’.