| |||
|
convèncer |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
CONVÈNCER v. tr.: cast. convencer.
|| 1. Fer regonèixer (a qualcú) que una cosa és vera. Tot lo saber del món no'm convencria | qu'en altre loch dolor fos més potent, Ausiàs March, lxx. Mes res hi valia, res la convencia, Pons Com an., 151.
|| 2. refl. Adquirir la seguretat que una cosa és vera. Tu matexa te'n convenceràs, Alcover Rond. ii, 14. Quan se convenceren de que no més hi havia allí aquell ome, Víct. Cat., Ombr. 33.
Fon.: kumbέnsə (Barc.); kombénseɾ (Val.); koɱvénseɾ (Cast., Al.); koɱvénsə, koɱvέnsə (Mall.); kuɱvénsə, kuɱvέnsə (Men.); kumbέnsəɾə (Palamós).
Conjug.: segons el model de vèncer.
Etim.: del llatí convĭncĕre, mat. sign.