Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  convenient
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVENIENT adj.
Que convé; cast. conveniente. Mas no ha loch convenient quan se vol bategar, Sermons SVF, i, 105. Lo pa del forment és més convenient als corsos humans que pa de alguna altra lavor, Albert G., Ques. 4 vo. Modificant o corretgint tot lo que crega convenient, Ignor. 10.
    Fon.:
kumbənién (pir-or., or.); kuɱvənién (Tarr.); kombenién (occ.); koɱvenién (Cast.); kombeniént (Val.); koɱveniént (Al.); koɱvəniént (Mall.); kuɱvəniént (Men.).
    Var. form.:
covinent, convinent.
    Intens.:
convenientíssim, -ima.
    Etim.:
pres del llatí conveniente, mat. sign.