Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conversa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVERSA f.
Conversació. Moure conversa: iniciar-la. Donar conversa: contestar al que un altre diu. Mudar de conversa: canviar l'assumpte de la conversació. Esser llarg de conversa: parlar molt, no acabar mai de parlar. Allargar la conversa: fer-la durar més del temps regular. Conversa tirada: conversant seguit seguit. Per no donar-los conversa, | voldria algú ab qui parlar, Picó Engl. 47. Dissimulava ses emocions tot entaulant conversa ab sa mare, Pons Auca 18. Escoltava la conversa que ells tenien, Rosselló Many. 44.
    Cult. pop.
La conversa de mare i filla: joc de noies freqüent a la Plana de Vic; hi juguen dues nenes, i la que fa de filla, canta: «Ai tinc-tinc, quina mare tinc, que no coneix el mal que tinc!» La mare canta: «Filla meva, què vols? Vols que et compri un vestidet?»—«Ai no, no, mareta, no, que de vestidet ja en tinc jo. Ai tinc-tinc...»—«Filla meva, què vols? Vols que et compri un...» (i diu el nom d'una peça de vestit). La filla torna a contestar que no, i la mare li ofereix altres coses de vestir, fins que diu: «Filla meva, què vols? Vols que et compri un xicotet?» I la filla contesta: «Ai sí, sí, mareta, sí, que de xicotet jo no en tinc!»
    Fon.:
kumbέɾsə (pir-or., or.); kombέɾsa (occ., Val.); koɱvέɾsa (Cast., Al.); koɱvέɾsə (mall.); kuɱvέɾsə (men., eiv.).
    Etim.:
derivat postverbal de conversar.