CONVERSADOR, -ORA adj. Que s'agrada de conversar; cast. hablador. Ja trobava jo estrany que nosaltres les monjes, per conversadores que siam, haguéssem sabut inventar una llengua, Penya Mos. iii, 210. Fon.: koɱvəɾsəðó (Mall.); kuɱvəɾsəðó (Men.). Intens.: conversadoret, -eta.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.