DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVERSIÓ f.
Acte i efecte de convertir; cast. conversión.
|| 1. Mutació substancial d'una cosa en una altra. Mentre que tardava la nova conversió de ocupar lurs cares, Alegre Transf. 72.
|| 2. Trànsit de l'heretgia o la infidelitat a la religió, o de la vida depravada a la vida honesta. Per la primera intenció és amable la conuersió dels infaels, Llull Int. 360. La sancta e gloriosa conuersió del rey Recared, Boades Feyts 69. Moysès... supplicà per la conuersió del seu poble, Villena Vita Chr., c. 194.
|| 3. lòg. Canvi d'una proposició en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.
|| 4. ret. Figura que consisteix a emprar la mateixa paraula a la fi de cada frase o clàusula.
|| 5. econ. Canvi d'un crèdit en un altre d'equivalent. «Conversió del Deute amortitzable en perpetu».
|| 6. mil. Canvi de front de la tropa que es gira cap a un costat.
    Fon.: kumbəɾsió (pir-or., or.); kombeɾsió (occ., Val.); koɱveɾsió (Cast., Al.); koɱvəɾsió (mall.); kuɱvəɾsió (men., eiv.).
    Etim.: pres del llatí conversiōne, mat. sign.