DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVICTE, -ICTA adj.
(Reu) a qui s'ha provat el seu delicte; cast. convicto. Criminal convicte i confés: el qui, a més d'haver-se-li provat el crim, l'ha confessat. Per tal que'ls encarcerats convictes cascun sa pena s'en port, Ordin. Pal. 130. Los quals... són no solament delats mas convictes de la mort per ells delliberadament perpetrada, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Sia hagut per convicte de bausia, doc. a. 1452 (Miret Templers 574).
    Fon.: kumbíktə (Barc.); kombíkte (Val.); koɱvíttə (Palma).
    Etim.: pres del llatí convictu, mat. sign.