DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVIDAR (i ant. covidar). v. tr.: cast. convidar, invitar.
|| 1. Pregar qualcú de venir a un lloc. E convidar-los-hie mal en altres noces si en aquestes los oblidave, doc. a. 1390 (RLR, vi, 369). Quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats... a consell o parlament, hagen de anar a dit consell, doc. a. 1503 (Bol. Bof. xli, 363). Una vistosa corona qu'envien an En Pep... convidant-lo an el ball del capvespre, Rosselló Many. 108.
|| 2. Pregar de prendre part en el menjar. a) Amb complement exprés de l'objecte: Lo capità de les galees convidà'l a menjar en la sua galea, Muntaner Cròn., c. 218. Tirant ajustà tots los catius e conuidà'ls tots a dinar, Tirant, c. 95. Allà del fruit mengívol lo convida, Atlàntida, introd. Vos convidam a prendre aygo gelada, Roq. 23.—b) absol. Oferir un dinar o sopar. E conuidà En Pere Martel... a nós e a tots aquels nobles, Jaume I, Cròn. 47. Evast e Aloma... menjaven ab alcú qui'ls convidava per la amor de Déu, Llull Blanq., c. 10. A guanyar honor... vol hom esser de grans fets, e vol hom molt donar e molt conuidar, Llull Felix, pt. viii, proemi.
|| 3. Pregar de fer una cosa. La vila de Daroca no's reté, bé que'n fos convidada per lo dit rey de Castella, Pere IV, Cròn. 382. Lo Senyor la vol e la demana, conuidant los peccadors que's tornen a ell, Villena Vita Chr., c. 15. Ans los dieu, conuidant-los de venir a vós, ibid., c. 210. Bé el comte la convida, | no gosa ella cantar, Costa Trad. fant. 44.
|| 4. Incitar; fer venir gust o desig. Se lleuà un plor molt gran... que a totes les dones e quasi los hòmens convidà a plorar, Curial, i, 20. Aquest bon temps me convida de passejar, Lacavalleria Gazoph. Canta el dolç rossinyol per l'enramada, | y cansons noves a cantar convida, Costa Poes. 21. Permeteu-me l'esplay, ja que'ns hi convida propícia l'ocasió, Obrador Arq. lit. 33. L'ombra convida a dormir, Salvà Poes. 50.—a) absol., Esser propici. Si el temps convida, s'espera a migdia donant un passeig pel lloc, Rosselló Many. 88.
|| 5. refl. Oferir-se (a fer una cosa). Jo'm convido de fer-vos aqueix servey, Lacavalleria Gazoph.
    Loc. i refr.—a) A bodes me convides!: ho diu aquell a qui proposen de fer una cosa que li ve molt de gust (or.).—b) «Si per cas ets convidat, menja sols lo acostumat» (Cat., Mall.). «Si acàs ets convidat, no mengis sinó d'un plat» (Mall.).—c) «A bodes i a pregàries, si no et conviden, no hi vaigues» (Miravet).—d) «A bodes del fillol, qui no t'hi convida no t'hi vol» (Urgell, Segarra).—e) «Qui no és convidat, seu en terra» (Mall., Men.)—f) «Més val aplegar a hora que esser convidat»: vol dir que per a tenir èxit és més important tenir oportunitat i bona sort que gran preparació (val.).—g) «Qui et convida al vespre, no et vol a la festa» (Alt Empordà, Garrotxa).
    Fon.: kumbiðá (pir-or., or.); kombiðá (occ.); koɱviðáɾ (Cast., Al.); kombiðáɾ (Val.); koɱviðá (Mall.); kuɱviðá (Tarr., Men., Eiv.).
    Sinòn.: invitar, envidar, brindar.
    Etim.: del llatí vg. *convītāre, mat. sign., format per creuament de invitare ‘invitar’ i conviviu ‘convit’.