Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  convit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVIT m.
Menjada festosa amb convidats; cast. convite. Hòmens són molts qui a les festes... fan grans convits, Llull Cont. 1, 7. Lo senyor rey anava de convit en convit e de plaer en plaer, Muntaner Cròn., c. 150. Dementre que'l conuit se aparellaua, Valter Gris. 13. Vaent que en lo conuit no y eren los qui venien cascun vespre, Paris e Viana 3. Després d'uns cerimoniosos compliments, van acceptar el convit, Pons Com an., 177. Convit de camp: convit sense pretensions. Perque us prech vos dineu huy ab mi, conuit de camp, segons hòmens qui no stan en libertat de poder hauer les coses pertanyents a tal senyor com vós, Tirant, c. 91.—a) met. Copiós past dels eternals convits, Trobes V. Maria, [97]. Als conuits d'amor si'ls jóvens serueixen, Proc. Olives 953.
    Loc.
—a) El convit de Sant Bru, que se'l paga cada u: convit o festa on els concurrents s'han de pagar la despesa (Cat.).—b) El convit de Barcelona: es diu dels qui conviden sols per compliment, sense intenció que llur convit sigui acceptat (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.:
kumbít (pir-or., or.); kombít (occ., Val.); koɱvít (Maestr., Cast., Al., Mall.); kuɱvít (Men., Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: convitàs.—b) Dim.: convitet.
    Etim.:
derivat postverbal de convidar.