DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVIURE v. intr.
Viure junts; cast. convivir. La sua conuersació e conuiure ab los hòmens fon com a saluador del món, Cartoxà IV (ap. Ribelles Biblgr. 506). Crech qu'és el caràcter més apropiat perque jo hi puga conviure a gust, J. Laporta (Catalana, ii, 104). Conxa i el seu marit, com si amb el temps que havien conviscut callant aquell secret, Sagarra Vida, i, 184.
    Fon.: kumbíwɾə (Barc.); kombíwɾe (Val.); koɱvíwɾə (Palma); koɱvíwɾe (Cast., Al.).
    Conjug.: segons el model de viure.
    Etim.: del llatí convīvĕre, mat. sign.