Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  copa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COPA f.
I. || 1. Recipient a manera de vas amb peu, que serveix per beure-hi (especialment vi o licors); cast. copa. Nós veem que'l vidrier fa vidre..., del qual vidre fa ampolles e copes e enaps e gots e d'altres vexells, Llull Cont. 122, 15 E fo ordenat... que'l dit senyor infant servís lo senyor rey de la copa, Muntaner Cròn., c. 297. Alargant la mà pres la copa e begué, Curial, i, 24. a) El mateix o semblant recipient destinat a premi, a motiu ornamental o a estojar-hi coses. Li aportà una bella copa d'argent plena de diners, Llull Felix, pt. ii, c. 4. Feya-li portar dauant una copa d'or cobertorada, e en lo cap hauia moltes perles grosses e pedres fines, la qual era atorgada per pris al millor caualler, Curial, ii, 54.
|| 2. El dit recipient ple de suc alcohòlic; cast. copa. «Anem a fer una copa»: anem a beure (vi, anissat, etc.). Dueo copes grans de vi ayguat beguem ans que haguéssem menjat, Jaume I, Cròn. 161. Una copa y un cafè derrera es postres cau bé, Ignor. 18. S'engolex ses dues copas d'aygordent de resolis, Ignor. 70. a) pl. El beure habitual; l'alcoholisme. «Les copes i les dones l'han duit a perdre».—b) met. La copa del plaer: el conjunt dels plaers que un gaudeix. La copa de l'amargura: la sèrie de dolors de què un és atribulat. Pregant a Déu que... no li fés beure la copa d'amargura que li tenia aparellada, Penya Mos. iii, 85.—c) Servir de copa: fer de coper. Tirant... servia de majordom e de copa a la Emperadriu e a sa filla, com aquell era lo dret de Capità, Tirant, c. 110.
|| 3. espec., La part principal del dit recipient o d'un recipient semblant, o sia, la copa sense el peu. Un peu de gàlser que hi ha sens copa, que's fasa una copa dins sis mesos, doc. a. 1602 (Hist. Sóller, ii, 850).
|| 4. Mesura antiga de líquids. Mige copa y mig cortó de terre per mesurar oli, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 33). En dita vila de Besalú se usa una altre mesura per pagar censos que's diu mitja copa de oli, la qual mitja copa de oli és que dotze mitjas copas de oli fan una bóta, doc. a. 1592 (Monsalvatje Not. xix, 64).
|| 5. Figura del joc de cartes, que imita la d'una copa || 1;—per ext., Cadascuna de les cartes que duen la dita figura; cast. copa. «Hi ha més copes que a un armari»: ho diuen els jugadors quan els han tocat moltes cartes de copa (Gandesa). Joch de nayps | de nit jugàvem, | ab dos rumffàvem, | ella partia; | sovint prenia | les copes totes; | trinca de sotes | si ans jugava, | copes lançava, Spill 3010-18.
II. || 1. Recipient metàl·lic rodó, que va muntat damunt un peu de fusta o metall i serveix per tenir-hi foc a efectes de calefacció (Maestr., Val., Men.); cast. brasero. Una copa de foch de aram pesa deu liures e mige, doc. a. 1410 (Alòs Inv.).
|| 2. Cendreret de fumador (Palma); cast. cenicero.
|| 3. La part central, semiesfèrica, de l'escut de guerra o broquer; cast. copa. La copa del broquer: Umbo -onis, Pou Thes.
|| 4. Plat de balança; cast. platillo. Un calastró ab balances o copes de palma, doc. a. 1410 (Aguiló Dicc.). Un canastó de ferro ab copes d'empall, doc. a. 1440 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Unes balanses ab les copes de leutó, doc. a. 1485 (arx. episc. Vic).
|| 5. ant. Part d'una balda de porta, probablement la que estava ficada a la porta i rebia el cop del batedor. Una anella grossa ab sa copa e batedor pera la dita porta, doc. a. 1436 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 6. En el capell, la part principal, que forma la cavitat on posen el cap; cast. copa. Aprés de passar-se el mocador per son barret de copa, Pons Com an. 45. Va plantar un espantapardals posat de jaca, capell de copa alta i en la mà vara en borles, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 325).
|| 7. La part superior de l'arbre, començant dalt del tronc i agafant les branques, branquillons i fulles; cast. copa. Exteneu, oh palmeres, vostres braços, | ... | vessau de vostra copa la frescor, Verdaguer Fug. 105.
|| 8. poèt. Poncella; cast. capullo. S'esfulla en sa pròpia copa la rosa, Riber Sol ixent 61.
|| 9. La volta que té el forn de vidre (Manresa); cast. bóveda.
|| 10. Canaló de moll (Benassal).
|| 11. Cassoleta del genoll (val.); cast. choquezuela.
|| 12. Copa del coll: la part inferior del coll dels bous (?). Si lo bou té la copa del coll inflada y lo coll encordat, Agustí Secr. 109.
III. topon. Sa Copa: nom d'una muntanya, antic volcà apagat, en la comarca d'Olot.
    Var. ort.
ant.: coppa (doc. a. 1421, Hist. Sóller, i, 387).
    Fon.:
kópə (pir-or., or., bal.); kópɛ (Ll.); kópa (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: copassa, coparra, copota, coparrassa.—b) Dim.: copeta, copí, copina, copetxa, copeua, copiua, copona, copineua, coparrina, coparrineua.—c) Pejor.: copota.
    Etim.:
del llatí cŭppa, mat. sign. 1.