DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COPAR v. tr.
|| 1. Cloure una cosa acostant entre si les seves parts exteriors; cast. cerrar. (V. acopar). Copar els filats: fer ajuntar les canyes dels filats estirant les cordes. Copar-se les cols, les flors, les ales, etc.
|| 2. Treballar amb el copador les peces de ferro fent-los prendre forma còncava (Pont de S.); cast. copar.
|| 3. intr. Copar-li: anar-se'n, posar-se en camí (Mall.). «I com haguérem dinat, | ja li vàrem 'ver copat | altre pic a passejar» (glosada pop. Mall.).
    Fon.: kopá (occ., mall.).
    Etim.: format damunt copa.

2. COPAR v. tr.
|| 1. Posar a una carta una quantitat igual a la que té la banca; cast. copar.
|| 2. Apoderar se d'un exèrcit o destacament tallant-li la retirada; cast. copar. Com si's tractés de copar una partida de sublevats, Vilanova Obres, xi, 189.
|| 3. Agafar qualcú impedint-li fugir (Barc., Costa de Llevant); cast. coger, atrapar. Reparà de cua d'ull a una de sas companyas..., a la qui'l roig hauria copat, conduhint-la aixís mateix a la barraca, Pons Auca 277.
    Fon.: kupá (or., men.); kopá (occ., mall.); kopáɾ (val.).
    Etim.: del cast. copar, mat. sign., procedent del fr. couper, ‘tallar’.

ÇOPAR v., grafia ant.:
V. sopar.