Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. copar
veure  2. copar
veure  çopar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COPAR v. tr.
|| 1. Cloure una cosa acostant entre si les seves parts exteriors; cast. cerrar. (V. acopar). Copar els filats: fer ajuntar les canyes dels filats estirant les cordes. Copar-se les cols, les flors, les ales, etc.
|| 2. Treballar amb el copador les peces de ferro fent-los prendre forma còncava (Pont de S.); cast. copar.
|| 3. intr. Copar-li: anar-se'n, posar-se en camí (Mall.). «I com haguérem dinat, | ja li vàrem 'ver copat | altre pic a passejar» (glosada pop. Mall.).
    Fon.:
kopá (occ., mall.).
    Etim.:
format damunt copa.

2. COPAR v. tr.
|| 1. Posar a una carta una quantitat igual a la que té la banca; cast. copar.
|| 2. Apoderar se d'un exèrcit o destacament tallant-li la retirada; cast. copar. Com si's tractés de copar una partida de sublevats, Vilanova Obres, xi, 189.
|| 3. Agafar qualcú impedint-li fugir (Barc., Costa de Llevant); cast. coger, atrapar. Reparà de cua d'ull a una de sas companyas..., a la qui'l roig hauria copat, conduhint-la aixís mateix a la barraca, Pons Auca 277.
    Fon.:
kupá (or., men.); kopá (occ., mall.); kopáɾ (val.).
    Etim.:
del cast. copar, mat. sign., procedent del fr. couper, ‘tallar’.

ÇOPAR v., grafia ant.:
V. sopar.