Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  copsar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COPSAR v. tr.
|| 1. Agafar al vol; cast. coger, recoger. «La perdiu caigué i el gos la copsà abans d'arribar a terra» (Empordà). Tantost amb gorja i urpes li copsa ambdues mans, Atlàntida ii. Per copsar dins ses manetes | aquelles flors, Collell Flor. 138. «Mireu: aquí teniu la llista y embolicats els diners». Y féu acció de tirar-ho, mentres ell se treya la barretina, parant-la per a copsar l'encàrrech, Busquets Montseny.
|| 2. met. Agafar (en sentit espiritual); percebre; cast. percibir. Sa naturalesa era tan afinada, que copsava la més lleugera nota armònica que li entrés per qualsevol dels sentits, Vayreda Sanch nova, 12.
    Fon.:
kupsá (Empordà, Pl. de Vic).
    Sinòn.:
engospar, emparar, emplomar, empomar.
    Etim.:
incerta. Sembla relacionable amb el sinònim engospar, del qual podria haver resultat encospar, cospar, i per metàtesi copsar. Aquesta metàtesi (de sibilant + oclusiva > oclusiva + sibilant) no és freqüent en català, però en trobam algun cas com el mallorquí cotsurer < costurer.