DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COQUÍ, -INA adj.
|| 1. Avar; apassionat desordenadament pels diners (Gir., Lluçanès, Tàrrega, Tarr., Valls); cast. avaro, mezquino. Cuquí, crich o mesquí, Lacavalleria Gazoph. Capellans son tan coquins, Cobles formenters (segle XVI). Recordaven el nom de coquí que... disfrutava l'Olaguer, i el senyalaven a llurs fills com exemple de previsió i estalvi, Oller Esc. pobr. 6.
|| 2. Covard; mancat de fortalesa d'esperit (Val., Mall., Ross.); cast. cobarde. Es, en esser florida o bé fruytada | la enveja del coquí, l'estímul del valent, Mateu Versos vell 111. La guilla, aqueixa cuquina, llurcava pas pus la gallina, Saisset Passa-tems, 6.
|| 3. Dolent; mancat d'escrúpols morals; cast. ruín, miserable. Abandonat per la gent coquina que'l servia, Caselles Sots 27.
|| 4. Dolent, despreciable; cast. arrastrado. Acabalava sa situació, sa coquina situació, comparant-la ab la de ses conegudes, Pons Auca 8.
    Refr.—a) «Hi perd més el coquí que el lliberal»: vol dir que en general l'avarícia i l'excés d'estalvi és contraproduent (Gironès, Empordà).—b) «Del coquí, pren el bocí».
    Fon.: kukí (pir-or., or.); kokí (val., mall.).
    Etim.: obscura; la mateixa del fr. coquin, mat. sign. || 3.