Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. coral
veure  2. coral
veure  3. coral
veure  4. coral
veure  5. coral
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORAL o CORALL m.
|| 1. Excrescència calissa amb multitud de ramificacions, formada per diferents classes de pòlips als quals serveix d'esquelet comú; cast. coral. El més conegut és el coral vermell, molt usat en l'antiga orfebreria per a fer collars, braceroles, engastos d'anells, etc., i caracteritzat pel seu bell color vermell; d'aquí ve l'ús figurat d'aquest mot per a designar una cosa vermella i fina (llavis de coral, etc.). També es coneix vulgarment el coral blanc o coral de llet, que es diu principalment del políper Oculina virginea, de color blanc lletós. El naturalista Boscà distingeix el coral blanc (Amphyhelia oculata) i el coral groc (Dentrophylia ramea): cf. Boscà Fauna val. 442. Carga de coral, ll s. ll dr., Leuda Coll. 1249, p. 248. Carga de corayl, VI diners, Cost. Tort. IX, ix, 10. És la veritat que'l valent d'un christayll | no preu l'als del món mag del fi corayll | que'n Serdenya se pesca, Muntaner Cròn., c. 272. Prop la cadira reyal, | tota ella entretallada | d'una pessa de corall | mestríuolment lauorada, Turmeda Cobles Diuis. 26 (observi's la consonància de reyal amb coral, malgrat de la grafia corall). Hun rastret de coralls menuts ab vna justina, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 298). Prenets coral blanch tres o quatre onces, e fes-ne pólvora per si, recepta del segle XV (Rom. xxxvi, 106). Porten çafir | per lur guarir, | per baticor | perles, fin or | de vint y tres | quirats poch més, | per lo ventrell | coral vermell, | la let si'ls fall | porten cristall, Spill 8357. Per una altra pólvora cordial entre dos corals, doc. a. 1474 (Boll. Lul. iii, 24). Al col de la image de la Verge Maria ha un rench de corals, doc. a. 1531 (Miret Templers 577). Coral vermell menut per privat, val lo quintar vint lliures, Tar. preus 111.
|| 2. bot. a) Planta crassulàcia de diverses espècies (Cotyledon orbiculata, Crassula arborescens i Crassula coccinea).b) Coral de jardins: planta solanàcia, Capsicum annuum (Val.); cast. pimentero, coral de jardines. (V. coralet i pebre).
    Loc.:

Díxar a u més fi que un coral: deixar-lo ben impressionat (Borràs, BSCC, xiv, 386).
    Fon.:
kuɾáɫ (pir-or., or., men., eiv.); koɾáɫ (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí cŏrallium (<gr. κοράλλιον) mat. sign. || 1.

2. CORAL adj.
|| 1. Que surt del cor; sincer, intens (parlant de sentiments o de llur expressió); cast. cordial. Tant vos ha gran amor coral, que tots aquells... són amats e mantenguts e guardats per nostra Dona, Llull Cont. 285, 29. Com hom de enemic mortal pot fer amic coral, Llull Cont. 280, 30. Tant és ma dolor coral, que axoblidat l'hauia, Turmeda Cobles Diuis. 40. Aquell qui és tan coral e vertader amic, Psaltiri. Li tributam un recort de merescut respecte y de coral agrahiment, Ignor. 8. A mi'm resta felicitar a vosté y donar-li la més coral norabona, P. Boronat (ap. Guinot Capolls 100).
|| 2. Estimat intensament; cast. amado. Aquell fill era al rey molt coral, e amaua'l molt, Llull Felix, pt. viii, c. 8. Ell tostemps li era estat obedient, axí com bo frare devia esser a altre, per que lo havia coral en son cor, Muntaner Cròn., c. 176.
|| 3. Gota coral: epilèpsia. Gota coral, o mal de caure: Epylepsia, Pou Thes. puer. 156 vo. Cureu de qualsevol mal | al que de cor vos reclama; | vostra virtut té tal fama | que cura gota coral, Goigs de Santa Prisca (Vilella, ap. Serra Calend. folkl. 37). De la imprecació mal te toqui gota coral!, se deriva el significat especial de ‘imprecació d'odi contra qualcú, desitjant-li la malaltia epilèptica’ (Mall.). Y se posà a tirar-li llamps y pestes y gotes corals, y totes ses coses més dolentes que puguen venir a criatures, Alcover Rond. ii, 52.
    Fon.:
kuɾáɫ (pir-or., or., men.); koɾáɫ (occ., val., mall.).
    Etim.:
derivat de cor, art. 1.

3. CORAL
|| 1. adj. Propi del cor; que es fa o es duu en el cor (en el sentit de lloc on es canten les hores canòniques); cast. coral. Que tots los ecclesiàstichs del poble asistesquen ab hàbits corals... a los divinos oficis, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii, 902).
|| 2. adj. Propi del cor (en el sentit de conjunt de cantors); cast. coral. Per ses xinites que ha tirat... a ses masses corals d'aquest Teatro, Roq. 5.
|| 3. m. Composició musical a diverses veus per a esser cantada formant conjunt; cast. coral. «Han cantat dos corals de Bach».
    Fon.:
kuɾáɫ (pir-or., or., men.); koɾáɫ (occ., val., mall.).
    Etim.:
derivat de cor, art. 2.

4. CORAL m. ant.
Ploma de les més petites d'un aucell. Aprés dels vans, vénen los corals que són les pus menors plomes ab què lo ocell vola, Anim. caçar 5 vo.
    Etim.:
probablement derivat de cor art. 1.

5. CORAL
1. ant. Nom propi d'home, avui Conrad. Micer Coral Lança, Muntaner Cròn., c. 198. (V. Corral).
|| 2. Llin. existent a Fontrubí, Martorell, Mediona, Puigtinyós, Subirats, etc.