Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  coratge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORATGE m.
|| 1. ant., sinòn. de cor en tots els significats que hem donats en l'article primer de cor, paràgr. II, o sia: a) El cor com a centre del sentiment interior. Són los diables qi tolen la paraula de Déu de coratge d'om, Hom. Org. 3. Estruments qui són plaents a oir e alegrar los coratges dels hòmens, Llull Arbre Sc. i, 218. Per lo gran plaer que havia, descobrí son coratge a alguns specials amichs e parents, Muntaner Cròn., c. 50. Lexà bé abuyrar e vessar a Boeci les coses que en lo coratge tenia, Genebreda Cons. 48. Déus, qui està de sobreguarda e veu los coratges de tots, Curial, ii, 4. Si de vertader coratge se penet..., de penitència de tres dies hi a assats, Eximplis, ii, 160.—b) El cor com a centre dels afectes i passions i del sentiment moral. Pobrea esperitual és coneguda dintre los coratges dels malvats rics, Llull Cont. 74, 9. E son verí ha la passió del teu coratge torbat per aquella, Metge Somni iii. Per oy e discòrdia per lonch temps radicats en los coratges dels habitadors del regne, doc. a. 1406 (Boll. Lul. ix, 276). Senyor Déu, yo sé que proves los coratges, Sermó Sant Pere. Delit és de recitar la granea de l'alt coratge dels generosos prínceps com augmenten la glòria e estat de sos vassalls, Tirant, c. 206. Entrò que lo coratge del falcó aye oblidada sa hira e que's asueuga, Flos medic. 131 vo. Per lo qual peccat los coratges de les gents foren plens de odi e de mala voluntat, Tomic Hist. 12. A vegades apareix el mot coratge amb el significat de ‘amor, afecció’: Atesa la gran naturalesa e coratge que los habitants... an envers la corona del senyor Rey, doc. a. 1400 (arx. mun. Igualada).—c) El cor com a centre de la voluntat. En coratge li vench que's partís de aquella terra, Llull Gentil 5. En coratje de hom se couenen amor e fortitudo, cor per amor és noble coratge, forts contra maluestat e engan, Llull Gentil 34. Vivificant los cors, és apellada ànima: e volent, coratge; sabent, pensa, Metge Somni i. Nostre Senyor Déus vulla conservar e prosperar la vostra molt virtuosa senyoria de bo en millor, segons lo vostre coratge desija, doc. a. 1445 (arx. mun. Igualada). Per hon s'han mogut los nostres coratges, Brama llaur. 59.—d) El cor com a centre de la força d'ànima. En vos ha tan alt e tan fort coratge, que per ninguna cosa no'l puc inclinar a ço que tant vos ha pregat, Llull Blanq., c. 4. Agen, donchs [los mariners], fortalesa de coratge, qui és acordada recepció de perills, Scachs 64. Lo cauall rucio pezenyo... és molt lauger e de gran coratge e ab la fortalesa e laugeria que té trau los brassos molt laugers, Dieç Menesc. ii, 17 vo.
|| 2. Força d'ànima, valor, carència de por; cast. valor, valentía. Si a vos plazia que'm dixéssets l'orde de cauayleria, assats me sent coratge que l'orde apendria, Llull Cavall. 6. Per son coratge semblava | esser germà dels lleons, Costa Trad. 150. Tenien coratge d'exigir-ne tres duros?. Pons Com an., 42. Donar coratge: inspirar valor, confiança en si mateix. Prendre coratge: adquirir valor, perdre la por. Tenir més coratge que En Prim: esser molt valent (Mall.). «Més val coratge que força»: refr. que significa que la gosadia sol obtenir millor resultat que el simple mèrit (Men.). «Estic tan fluix que no tinc coratge de pujar l'escala» (és a dir, no tinc confiança de poder arribar dalt).
|| 3. Ràbia, furor intens; cast. coraje. Aquest significat nó és llegítimament català, sinó pres modernament del castellà. El significat de coratge en totes les regions catalanes és el || 2. El diccionari Aguiló interpreta en el sentit del cast. coraje (=ràbia) el mot coratge d'aquest text català antic: E destorbaren lo pas a lur gran capità Hamílcar Barca... ab tal coratge e inimicícia que bé n'hach bon goig de tornar-se'n devers Llobregat, Boades Feyts 12; però és evident que pot interpretar-se molt bé en el sentit de ‘valor, valentia’.
    Fon.:
kuɾáʤə (pir-or., or., men., eiv.); koɾáʤe (Ll., Cast., Al.); koɾáјʒe (Tortosa, Morella); koɾáʧe (Val.); koɾáʤə (mall.).
    Etim.:
del llatí vg. *coratĭcu, derivat de cŏr, mat. sign. || 1 El mateix origen tenen el fr. courage i l'italià coraggio.