DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

CORATJÓS, -OSA adj.
|| 1. ant. Dispost de voluntat; cast. voluntarioso, deseoso. Enaxí con lo rey qui és liberal e coratjós de fer messió e fa obrir les portes de son palau tota ora que menuga, per tal que entre menjar tothom qui menjar vulla, Llull Cont. 82, 19. Dels prínceps, Sčnyer, no'n veg negú qui sia tan coratjós ni tan desijós de honrar-vos ni de donar laor a vós, com són d'onrar e de loar si meteys, Llull Cont. 111, 14.
|| 2. Fort d'esperit; valent; que no té por; cast. valeroso, esforzado. Per tal que nosaltres qui som creatures e som culpables e peccadors siam ardits e coratjoses de venir a vós, Llull Cont. 333, 27. Tots devem esser molt alegres e coratjosos, Desclot Crňn., c. 36. Com aquell qui era pus corajós de feyts d'armes a fer, Muntaner Crňn., c. 173. Que nostres gents sien pus coratioses, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 335). Els ulls de la Julieta... no s'apartaven del coratjós marí, Pons Com an., 162.
    Fon.: kuɾəʤós (pir-or., or., men., eiv.); koɾaʤós (Ll., Cast., Al.); koɾaʧós (Val.); koɾəʤós (mall.).
    Etim.: derivat de coratge.