DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORB (antigament escrit també corp i corv). m.
|| 1.   Ocell de la família dels còrvids: Corvus corax L. (Cat., Val., Bal.); cast. cuervo. És de color negre amb matisos blavosos; té el bec molt robust i amb la part superior corbada; s'alimenta principalment de cossos morts i també d'animals vius (conillets, rates, caragols, cucs), d'ous i de fruits del camp; fa el niu damunt arbres i roques altes, i és animal desagradable i considerat per la gent supersticiosa com a de mal averany. Un corp deia al papagay que no volgués treballar en correcció d'aquells, Llull Blanq., c. 52. Un corp fehia son niu en una roca, e tots anys una gran serpent menjaua-li sos fills, Llull Felix, pt vii, c. 3. En la riba del qual [Cochitus] ha voltors, muçols, corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Jo lex lo roncar a les granotes, e cras cras als corps, Eximplis, i, 119. a) Ala de corb: color negre blavós. Item una roba blava de ala de corp, doc. a. 1491 (Inv. Beuló). I en les ales de corb del cabell seu | ressalta la divina pal·lidesa, Alcover Poem. Bíbl. 59.
|| 2.   Corb marí: au palmípeda del gènere Phalacrocorax, especialment el Ph. carbo (Cat., Val., Bal.); cast. cuervo marino, cormorán. És semblant a una oca, de color negre blavós; neda amb el cos enfonsat i només treu el cap fora de l'aigua; viu a les penyes de la mar i s'alimenta de peixos. Y fent de pas alçar-se l'estol de corbs marins, Costa Trad. fant. 178.
|| 3.   Corb de bec vermell: ocell de l'espècie Coracia gracula (Men.); cast. grajo. És molt semblant al corb, amb plomatge negre-morat, ungles negres i bec i peus vermells. Fa el niu damunt edificis abandonats i roques molt altes.
|| 4. Peix de la família dels esciènids, Sciaena mubra L. (Val.); cast. corvina. És negre per l'esquena i negrós també pel ventre.
|| 5. Nom despectiu que es dóna als capellans, per al·lusió al color negre de llur vestit (Cat., Val., Bal.).
    Loc. i refr.—a) Negre com un corb, o més negre que un corb: es diu d'una cosa molt negra, i principalment de les persones.—b) Pic de corb!: exclamació antiga de sorpresa i enuig. Pic de corb! y com va dreta e mal vestida!, Coll. dames 394.—c) «Cria corbs, i et trauran els ulls» (Cat., Val.); «Criau corbs, i us trauran els ulls» (Val., Mall., Eiv.); «Qui corbs cria, ets ulls li treuen» (Men.): es diu contra els desagraïts; cast. cría cuervos, y te sacarán los ojos.—d) «Crieu fills, crieu corbs»: vol dir que molts de fills no agraeixen els sacrificis dels pares.—e) «Corbs amb corbs, no es piquen»: vol dir que els dolents no solen fer mal als altres dolents, sinó que tots ells en fan a la gent bona (Val., Mall.).—f) «No pot ser el corb més negre que les ales»: es diu per indicar que no cal tèmer un mal major, perquè ja ha succeït el pitjor que podia sobrevenir (Val.).—g) «El corb diu a la garsa: comare, molt negra sou»: es diu d'aquells qui imputen als altres els mateixos vicis que ells tenen.—h) «Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs»: vol dir que les calamitats són profitoses als dolents.—i) «Corb marí, dóna una sota per mi»: es diu als corbs marins amb la intenció de fer-los capbussar (Mall.).—j) «De mal corb, mal ou»: vol dir que les coses dolentes només tenen conseqüències dolentes (Val.).
    Cult. pop.—El corb és animal malmirat de la gent, per la destroça que fa en els animals del camp i pel fet de menjar amb preferència cossos morts. Per això hi ha aquesta frase popular: «Corb, corb: lo dimoni se t'emport, a tu i a ta mare, i a mi Déu me'n gord» (Gomis Zool. 319). Diuen que el corb, quan canta, diu: «Carn! carn! carn!» (Rev. Cat. i, 85).
    Fon.: kɔ́ɾp (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: corpàs, corpatàs, corpatarro.—b) Dim.: corbató, corpató, corpatell, corpet.
    Etim.: del llatí cŏrvu, mat. sign.

2. CORB (ant. també corp), CORBA
I. adj.
|| 1. Desviat de la línia recta o del pla en una manera contínua i sense formar angle brusc; cast. curvo. E Caym trasch un coltel corb e si lo'n ferí per la memela asquera, Graal 161. E yo he fet del regle falç molt corba, Ausiàs March, cv. Es un camí molt corp cubert de nuu espessa, Alegre Transf. 36. Les cuxes curtes..., les garres corbes e primes e garrudes, Dieç Menesc. ii, 11. El fener o herbei... baixa en línies corbes i suaus com les d'una gran petxina, Verdaguer Exc. 23. Volta més la corba fals, Maura Aygof. 43.
|| 2. Que té el cos deformat i desviat de la línia recta; cast. encorvado, corcovado. Una dona que anave corba, axí que a penes podia veure lo cel, Sermons SVF, i, 206. De més a més anaua tot corb axí com si'n fos vell, Boades Feyts 181. Lo gep fa estar la persona corba e no dreta, Genebreda Cons. 118.
|| 3. Persona o animal que té les cames tortes (Valls, Mall.); es diu especialment dels qui tenen les cames tortes cap a defora, de manera que un genoll es topa amb l'altre (Mall.); cast. zambo, patizambo.
II. m.
|| 1. Barra amb dues banyes, que es col·loca inclinada per aguantar els barrons dels andàs de la cleda, i que té al capdavall un forat per on passa una estaca que es planta a terra per subjectar-los (Conflent, Puigcerdà, Ripoll, Pobla de L.).
|| 2. Columna vertebral d'un porc després que l'han desxuiat (Massalcoreig, Balaguer, Maestr., Val., Mall.); cast. espina, espinazo.
|| 3. Os d'es corb: l'os mestre, l'espinada (Mall.). Contesta-li altre tant o romp-li s'os des corb, Ignor. 64.
III. topon. La paraula corb figura com a component de molts de noms de lloc, evidentment amb el significat primitiu de ‘corbat, sinuós’: Riucorb (=riu corb); Rocacorba (=roca corba); la Mare de Déu de Montcorb, nom d'un santuari del terme municipal de Riudarenes; Pobla del Corb, en el terme de Balaguer; Sant Miquel del Corb, caseriu del terme municipal de Les Preses (Garrotxa). Del significat I || 2 procedeix també l'ús per Corb com a llinatge o nom de família, existent a Begur, Das, Fígols i altres poblacions de la província de Girona.
    Fon.: kóɾp (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.: del llatí cŭrvu, mat. sign. I. De les accepcions que havem indicat en el paràgraf II, la || 1 procedeix evidentment de cŭrvu, i no de cŏrvu (nom d'ocell), com suposa Krüger HPyr. (VKR, viii, 55); la prova principal d'aquesta etimologia és que corb en el sentit de barra que sosté els andàs, es pronuncia amb o tancada, mentres que corb com a nom d'ocell es pronuncia amb ɔ oberta, com és de llei per procedir d'una ŏ breu llatina.