DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. CORBA f.
|| 1. Femella del corb; cast. cuerva. Lo car fill meu | cert menys lo veu | que si fos orba, | cuquella, corba | que fills renega, Spill 5078. La corba ab set gran vingué a un pou, Faules Isòp. 33.
|| 2. Corb marí (Val.); cast. cormorán.
|| 3. Peix de l'espècie Corvina nigra (Barc., Tarr., Eivissa, Vinaròs); cast. corvina. Mòlleres, corba, salpa e càntera, dos diners, doc. val., a. 1324 (Archivo, i, 366). Liura de morruda càntara, mòllera, corba, | ss. IIII drs., doc. mall., a. 1361 (Hist. Poll. I, apènd. xxix). Pex qui's anomena corbes és milor sahó del any de juliol e agost, Flos medic. 261 v.o
Fon.: kɔ́ɾβə (Empordà, en el || 1; i Eivissa, en el || 3); kɔ́ɾβa (Val., en el || 2); kɔ́ɾβɛ (Vinaròs, en el || 3).
Etim.: forma femenina de corb (<llatí cŏrvu, mat. sign. || || 1, 3).
2. CORBA f.
|| 1. Línia que té els seus punts en canvi continu de direcció; cast. curva. «La circumferència és una corba closa».
|| 2. Cadascun dels segments corbs de fusta, que, units uns amb altres per llurs extrems, formen l'encorbat de la roda del carro (or., occ., men.); cast. pina. Dues corbes o sobrecorbes de carro, doc. a. 1577 (arx. parr. Sta. Col. de Q.).
|| 3. En el carro de parell, cadascuna de les dues cuixeres de fusta voltades, que des de l'escala van a convergir en el nas o extrem anterior (Mallorca).
|| 4. La cameta o part central de l'arada (Vall d'Àneu, Fraga, Calasseit, Vinaròs, Morella); cast. cama.
|| 5. Cadascuna de les dues fustes retorçudes i unides amb travessers, que formen l'escorbai de transport (Alaior).
|| 6. Cadascun dels arcs de fusta que van un davant i l'altre darrera del bast (St. Feliu de P., Men.); cast. arzón.
|| 7. La part central i més corbada del jou (Pont de S.).
|| 8. ant. Certa pedra de construcció, probablement tallada en forma curvilínia per a formar arcs de finestra o de volta. Per preu de set carretadas de pedra claus perpeanys e corbes per obs de les obres del dit Reyal, doc. a. 1435 (Arx. Gral. R. Val.). Per preu de dos pedres appellades corbes a obs de les finestres que's fan entre les dues torres, doc. a. 1444 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 9. Peça de fusta, de superfície convexa, que serveix de motllo per a fer les corbades entre biga i biga (Mall.); cast. galápago.
|| 10. Regle prim i vincladís, de fusta, per a midar les superfícies còncaves i convexes (Mall.); cast. cercha.
|| 11. Armadura de fusta, de superfície convexa, que serveix de motllo i suport per a construir-hi damunt arcs i voltes (Mall.); cast. cimbra, cerchón.
|| 12. Mig cilindre gruixut de terra cuita per a la conducció de les aigües (Tarr., ap. Aguiló Dicc.).
|| 13. Peça de terrissa, de devers tres dits de gruix, en forma de rajola voltada en quart de cercle, que els minaires empren per a revestir la volta de les mines de pou (St. Feliu de G., Valls).
|| 14. Peça de ferro o de fusta, de la mateixa forma que les teules, i proveïda d'un mànec, que serveix per a donar forma a les teules tot d'una que les treuen del motllo (Mall., Alforja, St. Joan Despí)
|| 15. Cadascun dels bastons una mica corbats que formen part de la respatlla de les cadires (St. Feliu de C.).
|| 16. Peça de fusta que va clavada a la banda de la barca per subjectar els bancs (Costa de Llevant i de Ponent). a) Corba coral: peça gran de fusta, en forma de corbató, que serveix de reforç de la unió de la contraroda amb la sobrequilla d'un gran vaixell (Blanes).—b) Corba d'orla: mena de corbató que usen els quillats i barques de la trenyina com a peça reforçadora de la unió de l'orla amb la coberta (Blanes). (Cf. Amades Roig Voc. Naveg.).
|| 17. Tumor de la part superior i anterior del garró, en els animals de peu rodó; cast. corva. Corba és malaltia accident al caval sots lo cap del guaret e'l gran nervi detràs, Cirurgia Tederic, fol 103 (BDC, xix, 244). Als caualls se fa una malaltia a la qual dien corba, e açò perque fa encorbar la cuxa del cauall. La cura per la dessusdita malaltia: Vos derrocareu lo cauall en terra e raheu-li la corba e raymau-la-y ab una lanceta ben fondo y espès, e dexau-lo-y sagnar fort, e preneu sendra de serments de venema negra ho de estepa negra ho de alzina, e sal vermella, e mesclau-ho tot ensemps, e preneu un drap de lana fort e fregau-li'n tant la corba fins que s'escorre e que se'n leu la carn fins prop del nirui..., e quant haureu fet açò preneu cals viua e lançau-li'n desobre e meteu-lo en l'estable, Dieç Menesc. ii, 78 ro i vo.
Fon.: kóɾβə (pir-or., or., bal.); kóɾβɛ (Ll., Tremp); kóɾβa (val.).
Etim.: del llatí cŭrva, mat. sign. || 1.
3. CORBA f.
|| 1. Mena de cabàs. Una corba de clavó veyla... Sex corbes... Una corba d'essam de ferre veyl, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413).
|| 2. Bres usat a la pagesia; la llitera de la Mare de Déu d'Agost (Mall.), segons Aguiló Dicc.
Etim.: del llatí cŏrbe, ‘cistella’.
4. CORBA f.
Carbó de pedra (Manresa, ap. Aguiló Dicc.).