DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORBATA f.
|| 1. Peça de roba llarga i estreta que s'enrevolta al coll formant un nus, per a servir d'adorn o d'abric; cast. corbata. Dos calsons de lli, corbata, capell, doc. a. 1695 (arx mun. Felanitx). Corbata, balona al ús dels Croates, Lacavalleria Gazoph. L'únic petit indret de la corbata que es fa malbé... és l'indret visible de la corbata, el que correspon al nus o a les seves immediacions, Carner Bonh. 108.
|| 2. Mocador de seda o altra tela fina, sovint brodat amb fil d'or, que les dones del poble portaven al coll damunt el gipó (Berguedà, Plana de Vic, Empordà); cast. pañuelo.
|| 3. Llaçada de seda que es concedeix i col·loca a la bandera d'un regiment, d'un orfeó, d'una societat esportiva, etc., com a condecoració per haver obtingut un triomf; cast. corbata.
|| 4. Llaçada que subjecta una sabata; cast. lazo. Du sabates amb corbata | per fer enamorar els fadrins, cançó pop. mall., ap. Aguiló Dicc.
|| 5. Coqueta de pasta bamba que tenia forma semblant a la d'una corbata de coll (Mall.). Qui feya ensaymades, | crespells, massapans, | corbates, panades, | cocarroys bultats, Penya Poes. 167.
    Fon.: kuɾβátə (pir-or., or., men., eiv., Sóller); koɾβátɛ (Ll.); koɾβáta (Pallars, Tortosa, Maestr., val.); koɾβátə (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: corbatassa, corbatarra;—b) Dim.: corbateta, corbatetxa, corbateua, corbatona, corbató, corbatina, corbatí, corbatinoia, corbatiua;—c) Pejor.: corbatota, corbatot.
    Etim.: probablement per via del cast. corbata, que ve del fr. cravatte, mat. sign. || 1, i aquest de Kroate, ‘de Croàcia’ (cf. el text que hem citat del diccionari Lacavalleria, que defineix la corbata com a «balona al ús dels croates»).