DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORCAR v.
|| 1. tr. Deteriorar o destruir per l'acció del corc; cast. carcomer, agusanar, picar. Corcar alguna cosa, causar la corcadura a alguna cosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. intr. o refl. Sofrir l'acció del corc; destruir-se pel corc; cast. carcomerse, picarse, agorgojarse. Hun arbre, talla'l: vet que's corromp, que tot se corquarà, Sermons SVF, i, 174. El moble ple d'aranyes y arnes, que s'està corcant, Penya Poes. 231. Li enviy ses figues que enguany no son conformes y ses olives que corcan de capoll, Roq. 42.
|| 3. met. Destruir lentament; cast. corroer, carcomer. Els llibres han corcada sa salut de s'hereu, Pons Llar 18.
    Fon.: kuɾká (or., Sóller, men., eiv.); koɾká (occ., Maestr., mall.); koɾkáɾ (Val.); koɾсá (Palma, Manacor, Pollença); koɾсǽ (Felanitx).
    Sinòn.:— || 2, pollar-se.
    Etim.: derivat de corc.