DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORDADA f.
|| 1. Cop donat amb una corda (Cat., Val., Bal.); cast. cordelazo, cordonazo.
|| 2. Multitud de cordes (Mall., Men.); cast. cordaje.
|| 3. Conjunt de coses penjades o subjectes amb una corda. Especialment: a) Conjunt de roba estesa penjada a una corda (Empordà, Barc., Val., Mall., Men.). «Tenim una cordada de roba que fa por».—b) Conjunt de persones lligades a una corda per tal d'obligar-les a un treball o impedir-los la fugida; cast. cuerda. Com una cordada d'esclaus tiraven la sirga, Roig Flama 192.—c) Enfilall de coets subjectes a una corda que va penjada de banda a banda de carrer, i que es fan esclatar un darrera l'altre en la vespra de les festes majors (val.). El dia de la cordà (= cordada): la vespra de la festa major (Val., Al.).—d) Senyal del fil emmangrat a la peça que s'ha de serrar (Borèn).
|| 4. Corrua, colla nombrosa de gent (Empordà); cast. grupo, bandada. Passa després una cordada de mosses que xisclen i riuen, Ruyra Pinya, i, 125.
    Fon.: kuɾðáðə (or., men.); koɾðáðə (mall.); koɾðá (val.).
    Etim.: derivat intensiu de corda.

2. CORDADA f.
Acte de cordar; cast. abrochamiento.