Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cordar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORDAR v. tr.
Posar corda a una cosa; guarnir de corda; cast. encordar. Especialment:
|| 1. Revestir de corda; cast. encordar, ensogar. «Cordar una ampolla»: revestir-la d'espart o de vímens per defensar-la dels cops. «Cordar els manegots»: lligar els cuixots amb fil perquè no esclatin (Mall.). «Cordar la baldufa»: embolicar-li el cordó que ha de servir per a fer-la ballar.
|| 2. Posar a una cadira les cordes o bogues que formen el seient (Mall., Men.); cast. sogar. Pegant cossa a una cadira mitx cordada, Ignor. 64.
|| 3. Lligar amb fil de ferro els trossos d'una peça de test esquerdada (Mall.); cast. lañar.
|| 4. Lligar amb cordons (principalment una peça de vestir o de calçar); cast. ceñir. La muller... se pinta e's corda e's fresa e's té com pus gint pot, Llull Cont. 305, 11. Si per bellesa de faysons ni per gran cors cordat..., escuder deu esser adobat a cauayler, Llull Cav. 18 voAprés que s'ha vestida e ben cordada la camisa, Metge Somni iii Com la infanta fon vestida e's cordaua la gonella, Tirant, c. 97. Molt prest fon vestida sens acabar-se de cordar, Tirant, c. 67. Estava distret cordant-se una espardenya, Ruyra Parada 78. «Corda't les sabates» (Barc., Gir., Tarr., Mall., Men., Eiv.)
|| 5. Lligar les dues parts d'una peça de vestir o de calçar passant els botons dins els traus, o els gafets dins les gafetes (Cat., Val., Bal.); cast. abrochar, abotonar. Arrufant-hi'l nas y tot cordant-se l'americana, Pons Auca 185. Anava a la faena en la camisa sense cordar les dos mansanetes de més amunt, Martínez Folkl. i, 41.
|| 6. Posar les cordes a un instrument de música; cast. encordar.
|| 7. a) Dominar un animal amb una corda quan l'han de ferrar, muntar, etc. (Ribes).—b) Posar la serreta o el serretó a un animal per dominar-lo (Ribes, BDC, xxii, 112).
    Loc. i refr.
—a) Cordar-se les calces: posar-se en voluntat ferma de fer alguna cosa (Barc.); cast. abrocharse los calzones—b) «Mentres corden, no nuen»: vol dir que no es poden fer dues feines a la vegada (Mall.).
    Fon.:
kuɾðá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koɾðá (occ., Maestr., Mall.); koɾðáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
derivat de corda.