DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORDER, -ERA m. i f.
|| 1. Home o dona que fa corda; cast. cordelero. Que los corders qui filaran fil de ballesta per fer cordons, doc. a. 1399 (Boll. Lul. ix, 242). Fil de corder de dos, tres y quatre ploms, Tar. preus 76. Fent sortí es cordés de dins es vall, Roq. 9.
|| 2. m. pl. Cavalls que en un tir a la llarga van en tercer (Ribes de Freser) o en quart lloc (Juncosa, ap. BDC, xxii, 112).
    Refr.:
«Cànem de corder, fila'l com ve» (Llucmajor, ap. Griera Tr.).
    Fon.: kuɾðé (pir-or., or., men., eiv.); koɾðé (occ., Maestr., mall.); koɾðéɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.: derivat de corda,

2. CORDER, -ERA m. i f.
Anyell; el fill de l'ovella durant els primers mesos de nat; cast. cordero. No furtava cabrit, corder, Spill 11205. Aplegant allí un llop ab gran fam y prenent un corder, Faules Isòp. 40.
|| met. Persona o animal dòcil i de gran mansuetud; cast. cordero. Anant entre lops corder mansuet, Passi cobles 17.
    Cult. pop.—Els límits de l'edat en què l'anyell es diu corder varien segons les comarques Els pastors del Pallars, Ribagorça, Urgell i Priorat li donen aquest nom fins que el desmamen, que sol esser en tenir mig any; els de la Vall d'Àneu, Solsona, Gandesa, Calasseit, Maestrat i regió valenciana, diuen corder a l'anyell des que neix fins que té prop d'un any; a Tortosa ens digueren que els corders s'anomenen aixi des dels sis mesos fins a l'any. Però la gent que no és de l'ofici de pastoria no fila tan prim, i anomena corder el fill de l'ovella que encara és jove, encara que passi de l'any.—Hi ha denominacions adjectives dels corders segons les seves qualitats o circumstàncies, independentment de l'edat. Corder primerenc: el que neix entre setembre i desembre. Corder tardà: el que neix després del mes de febrer (Pinyana, Sarradell, Llucena). Corder de llet: anyell molt tendre, que encara mama (Val.). Corder casolà: el que es cria en casa (Val.). Corder maser: el que crien en el mas per a engreixar-lo i matar-lo per la festa major (Pont de S.). Corder merlo: el que té els dos testicles dins el cos (Morella). Corder xisclo: el que té un testicle dins i un fora del cos (Morella).—Cós de la cordera: cursa que es fa per la festa major a molts pobles del Pla d'Urgell, i que s'anomena així perquè el primer premi és sempre un corder o cordera; «qui guanya la cordera, té'l dret de presentació: acompanyat de la música, va a fer-ne ofrena a una de les persones més significades de la festa, la qual és consuetud no acceptar, ans es fa un donatiu al corredor» (Serra Calend. folkl. 152; Griera, BDC, xviii, 60).
    Refr.—a) «De corders n'escapa algun; però d'ovelles, cap»: vol dir que els vells han de morir necessàriament (Val.).—b) «Lo mateix mor l'ovella que el corder»: vol dir que no sols moren els vells, sinó també molts de joves (Val.).—c) «El qui no té què fer, es busca un corder» (Alcoi).
    Fon.: koɾðé (Espot, Pont de S., Bonansa, Sopeira, Sarradell, Perles, Senterada, Pobla de S., Tremp, Artesa de S., Massalcoreig, Tamarit, Falset, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Morella, Llucena); koɾðέ (Sort, Esterri, Benavarre); kuɾðé (Vic, Solsona, Cardona, Gironella); koɾðéɾ (Cast., Val., Cullera, Gandia, Pego, Sanet).
    Intens.:—a) Augm.: corderàs.—b) Dim.: corderet.—c) Pejor.: corderot.
    Sinòn.: anyell, be, xai, borreguet.
    Var. form.: cordero.
    Etim.: del cast. cordero, mat. sign. L'origen castellà de corder sembla segur per tres raons: a) per la carència de documentació de corder anterior al segle XV;—b) per la variant cordero que apareix ja a documents catalans d'aquell segle (Eximplis, i, 264);—i c) per l'àrea de difusió del mot corder, que domina la regió occidental de Catalunya i el País Valencià, o sia, les regions catalanes més influïdes pel castellà.