DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORFA f.
|| 1. Part exterior i dura d'un vegetal, d'un fruit, d'un llegum, d'un ou, etc. (val.); cast. corteza, cáscara. A trossos s'ha fet com un ou de sutil corfa, Llorente Versos, ii, 186. Les taronjes de Carcaixent... són preferides per tindre la corfa molt prima, Martí G., Tip. mod. i, 45. El coure's [el pa de forment] li costa dos bones hores, per lo que la corfa té un soberch dit de grossa, Martínez Folk. i, 34. Bartolo de Rebeca, que ja està calvo com un meló, sense un pèl ni en les celles, i és un rallador de còrfa de llima de tant ratat que l'home està, Pascual Tirado (BSCC, vi, 334).
|| 2. Crostera d'una ferida o nafra (Cullera, Xàtiva); cast. costra.
|| 3. Cor de la panolla de panís, que sosté els grans (Benassal); cast. troncho, corazón de mazorca.
    Loc.—a) Tindre la corfa dura: esser molt vell (Xàtiva); esser desvergonyit (Xàtiva).—b) Caure la corfa (a algú): perdre algú les deixalles de rusticitat, tornar-se més sociable i fi (Val.).—c) Durar més que una corfa de caragol en un femer: durar molt (Val.).—d) Tenir encara la corfa de l'ou al cul: esser infant (Val.).
    Fon.: kɔ́ɾfa (Benassal, Cast., Val., Cullera); kɔ́ɾfɛ (Sueca, Alcoi); kɔ́ɾfɔ (Xàtiva, Gandia, Ador, Al., Pego, Monnòver).
    Intens.:—a) Augm.: corfota.—b) Dim.: corfeta, corfiua.
    Sinòn.: escorça (d'arbres); clova, clovella, pela (de fruita o llegum); closca, clasca, clofolla, esclofolla (d'ou); crosta, cotna (de pa, de formatge, de cansalada); crostera (de nafra); espigot (de panís).
    Etim.: de l'aràb. kírfa ‘escorça, pela de magrana, crosta de pa’, amb la vocal alterada probablement per contaminació de sinònims com crosta, clova o closca (Coromines, Butll. Dial. Cat. xxiv, 18).