Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. corn
veure  2. corn
veure  3. corn
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORN m.
I. || 1. Protuberància ossosa o ceratinosa, llarguera o cònica, dreta o torta, que creix soldada al front de certs animals, especialment dels remugants (Ribagorça, Lleida); cast. cuerno. (V. banya). Carga de corns de bou, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Les bèsties se combaten e's defenen ab corns e ab dents e ab ungles, Llull Cont. 108, 4. Vn bou darà ab lo corn ha altre en la yllada, Anim. caçar 82 vo. Hun oricorn te'n vençrà, que fir ab lo corn que passa una paret, Sermons SVF, i, 154. a) La mateixa protuberància separada de l'animal i usada antigament com a medicament. Un scrúpol ossos de corn de servo, amb altres materials cordials, doc. a. 1474 (Boll. Lul. iii, 24). Serradura del corn del cerf, donada a beure ab bon ui, Tres. pobr. 12.—b) La mateixa protuberància usada com a recipient per a tenir oli o altres líquids, pólvora, etc. (Ribagorça). Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e untà Salomó, Ordin. Palat. 269. Hajau un corn..., e del damunt dit abeuratge donau ne un corn o dos al cauall, Dieç Menesc. ii, 26. Aquest recipient primitiu s'usa encara ara bastant entre els pastors i pagesos catalans.—c) Corn de l'abundància: la banya de la cabra mitològica Amaltea, que es representa vessant de flors, fruita i riqueses, com a símbol de l'abundància. Compradors carregats de grans cistells al braç que, com corns de l'abundància, vessaven per la badada tapa fresca verdura, platejades cues de peix i fruites carminoses, Oller Pap. i;—met., Lloc d'on surt gran còpia de riqueses o d'objectes apetibles. Els establiments..., veritables corns de l'abundància en semblant dia, Pons Auca 215.
|| 2. imatge  Caragol de la mar; mol·lusc gasteròpode de diferents espècies marines (Empordà, Costa de Llevant, Mall., Men., Eiv.); cast. caracol de mar. Vorera del mar anava... copinyes y corns cercant, Guiraud Poes. 41. El més característic és l'espècie Triton nodiferus, de grans dimensions (de 20 a 30 cm.); també és voluminós el corn anomenat cientificament Ranella gigantea; algunes espècies són productores de porpra, com les que a Menorca s'anomenen corn amb pues (Murex brandaris L.; cast. cuñadilla), corn blau (també del gènere Murex), corn de fel (Purpura haemastoma), corn raspós (Murex erinaceus), corn blanc (Murex trunculus), corn de nineta (del gènere Turbo), etc.
II. || 1. Botzina, instrument format per una banya o per una closca de caragol de mar, amb un forat en el seu vèrtex per on hi bufen i produeix un so molt fort, semblant al d'una trompa; cast. cuerno, bocina. E l'àngel Israphí cornarà lo corn altra vegada, e les gents ressuscitaran, Llull Gentil 258. Anava cridant per les carreres e cornant ab un corn per ço que l'oissen, Llull Blanq., c. 74. Aportà un corn da vivori criador... e li dix... Si fets sonar est corn qua els poran bé hoir per tota la terra, Graal 38. Lo dit Joab per aquestes paraules tocà lo corn e feu cessar de perseguir Abner, Scachs 41. E sonaren un corn, e tots los moros se dexaren de batallar, Tirant, c. 329 Com antich cassador | par que soni'l corn de cassa, Costa Trad. fant. 133.
|| 2. Aparat que pel pas de l'aire o per l'acció del vapor o d'altra força produeix un so semblant al d'un corn marí i serveix per a fer senyals en un vaixell, fàbrica, etc.; cast. sirena. Ses sirenes i corns de tots es vapors, Alcover Cont. 211.
|| 3. Espècie de botzina per a parlar amb sords; cast. bocina, trompetilla (Un Mall. Dicc.).
|| 4. Botzina per a amplificar la veu i parlar a distància; cast. bocina, trompa. Cridant am més força fent servir les mans de corn, Massó Croq. 116.
|| 5. Espècie de trompa de llauna que els confiters umplen de crema o altra pasta clara, i fent-la sortir per pressió pel cap prim de la trompa, la depositen formant diferents dibuixos damunt una tortada (Mall.).
|| 6. Divulgació molt ràpida d'una notícia interessant (Men.). «Això ha estat un corn: tot es poble ho sap» (Ciutadella).
III. Cosa que per la seva forma cònica té semblança amb una banya o corn d'animal. Especialment:
|| 1. Cadascuna de les puntes d'una mitra o d'altra mena de capell; cast. cuerno, punta. Bisbes, mitra ab dos puntes o corns per denotar que han de saber lo vell y nou Testament, Títols de noblesa, 562 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Cadascuna de les dues puntes que formen aparentment els extrems de la lluna quan està en quart minvant o creixent; cast. cuerno. Negun sol rebia lum al món ne la luna creixent reomplia los corns, Alegre Transf. 3. Se farà presagi... de pluja... si la lluna nova té los seus corns y la corona obscura, Agustí Secr. 2.
|| 3. a) El cap cònic de l'enclusa (Urgell, Manacor, Vilafr. de B.).—b) Cadascun dels caps de l'enclusa (Palma, Felanitx, Llucmajor, Men.). El cònic es diu corn redó, i el pla s'anomena corn dret (Palma) o corn quadrat (Felanitx).
|| 4. Cadascuna de les dues bosses o recipients de la sàrria (Vic, Ll., Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, Peníscola); cast. cogujón. «Portem un sac d'olives a cada corn de la sàrria».
|| 5. Cadascun dels recipients que formen els argadells (Ll., Balaguer, Borges Blanques, Massalcoreig); cast. cogujón.
|| 6. Mena de bossa que es forma a un cap de la manta dels pagesos i que serveix per a portar-hi menjar i objectes de poc embalum (Ll., Penedès, Camp de Tarr.); cast. cogujón, cornijal. Y ab pa de fleca al corn de la manta, Casellas Sots 14.
|| 7. Cert adorn femenil. Una dona que no vulla portar corns, ne mosquet ne... anar vestida pomposament, Sermons SVF, i, 180.
IV. Angle, extrem més o menys puntegut; cast. pico, ángulo, esquina (si és angle sortint), rincón (si és angle entrant). Pa de tres corns: pa que forma tres caps (Empordà). Els corns del carrac de suro: els quatre caires o arestes de cap a cap del carrac (Gir., Palamós, St. Feliu de G.). Corn de l'altar: cadascun dels dos caps o costats d'un altar. Corn d'una host o d'un exèrcit: part lateral extrema d'un exèrcit; cast. ala. Vijares li fo que veés a cascun corn de l'altar un àngel, Llull Blanq., c. 59. La caxa que era mesa al corn dret del dessus dit altar, Boades Feyts 152. Altra tovallola de bocha... e en cascun corn ha cuyro fet a manera de scachs de fil d'or, Inv. Anfós V, 182. Vaent que'ls corns de l'host de Aníbal se descapdelaven, Scip. e An. 73. Totes les dues armades ve que estaven afferrades, y acostant-se veu que lo nostre corn dret havia vençut lo seu contrari, doc. a. 1572 (arx. de la Comunitat d'Igualada). A cada corn de taula himnes entona, Canigó iii. Aqueixa veu... ix del corn d'una botigueta, Saisset Fabl. 9. An un corn de la plaça, Saisset Bingn. 3. La mestressa esclatà un sanglot y's portà'l corn del devantal als ulls, Víct. Cat., Cayres 62.
V. || 1. La ceratina o matèria constitutiva de les banyes de bou i d'altres animals; cast. cuerno. Una balesta de corn ab l'asprer trenquat, doc. a. 1367 (J. Fl. 1885, p. 205). Per una llanterna de fulla gornida de corn, doc. a. 1556 (Miret Templers 580).
|| 2. La matèria del casc o pota dels animals de peu rodó, i la mateixa part dura de la pota; cast. casco, cuerno. El cavall bel·licós... cava la terra | i sona forta l'ungla de corn sòlid, Riber Geòrg. 65. Un cauall lo qual tinga... lo corn del peu dur, alt, scauat y llis, Agustí Secr. 178.
|| 3. ant. Malaltia dels cavalls i mules, que és descrita per Dieç amb aquestes paraules: «La malaltia que s'anomena corn... se fa en lo dors de la mula... e concrie's de la... carn cascada e rompuda per la cella: e fa vn inflament molt gran e dur... se esclata e s'i fa una naffra» (Dieç Menesc. i, 9); «Una malaltia se fa als caualls a la qual diem corn, que vol dir carn afollada e que soleua lo cuyro y endureix-se axí com un corn: e açò ve perque la carn se maca... e quant lo dos és inflat... amb la fredor endureix-se» (id. ibid. ii, 49). Cor és apelat per so cor és endurayt axí con corn, e sol esdevenir com la carn dell dors, per gran càrrega, és cascada e inflada, Cyrurgia Tederic, f. 101 (BDC, xix, 244).
|| 4. Portaplomes, mànec de la ploma d'escriure (Vilassar); cast. portaplumas, mango. Probablement es diu corn perquè antigament els mànecs de ploma solien esser de banya.
    Loc.

Tocar el corn: anar-se'n (Mall.); cast. tocar soleta.
    Cult. pop.
—L'ús del corn com a instrument per a convocar gent i fer determinats senyals, és antiquíssim, i es conserva encara en algunes professions de caràcter arcaic. Els mariners, i sobretot els pescadors, empren sovint el corn marí per a fer senyals i comunicar ordes d'una barca a les altres o des de terra a les barques, o viceversa; també l'usen els segadors empordanesos per anunciar les hores de menjar i de treballar. A les comarques allunyades del mar, el corn que s'empra per a aquestes tasques és una banya de bou; així els dulers del Pla d'Urgell i de la comarca d'Organyà toquen un d'aquests instruments per cridar les egües que pasturen. A Menorca, a totes les alqueries sol haver-hi el corn (caragol marí) destinat a avisar els homes de les masies veïnes quan hi ha un incendi en el camp o a convocar-los en altres casos de perill; també toca el corn el missatge que dorm a l'era, per cridar el qui l'ha de rellevar. Antigament era el corn un dels instruments amb què es cridava a sometent fora de les poblacions, mentres que en aquestes s'emprava principalment el so de campana. Del meritori ofici de tocar el corn en aqueixos casos, i també dels perills que portava en si aquesta feina, dóna idea el següent fragment d'uns capítols per al bon regiment de la vegueria de Besalú: «Sempre que per qualsevol cas ... és manat alsar sometent, acostumen en dita vila tocar una campana per a dit effecte destinada, et tocant aquella, fora dita vila, a una casa de pagès cerca de una montanya, lo qual té càrrec muntar en el cas inmediatament y per a dit sometent toca un corn, y a penas comensa que ja hi ha altre pagès en altre puig o montanya qui ab altre corn respon, y d'esta manera ab una hora y ab manco és tota la vegueria en armes per a dit sometent: y com se esdevinga moltes voltes que estos que tocan corns en de nits y de dias tenen de estar en los puigs et montanyes tocant aquells, no sens molt gran perill de ses persones, fins a tant tenen avís del official no's poden moure de dit lloc; com moltes voltes se sia trobat en sentir lo corn los lladres y mals hòmens acudian al lloc hont dit corn tocava, per estar aquell a solas lo mataven o se'l menaven... Plau a sa magestat que los que tenen càrrec de tocar dits corns, al temps que aniran a tocar aquells y estant-los tocant, pusquen anar acompanyats ab la gent que voldran y ab les armes que no sien de les prohibides» (doc. a. 1585, Col. Bof. viii, 491).—Els corns marins s'empren també a les Balears per a fer soroll ofensiu davant la porta de la casa d'un viudo recent-casat, formant la serenata burlesca que a Mallorca anomenen corns i esquelles i a Menorca música de corns; cast. cencerrada. D'aquí ve que el corn marí del gènere Triton que hem citat més amunt, es digui a Menorca corn de viudo.—Referent a aquests animals hi ha una endevinalla que es forma i resol amb aquestes estrofes: «Vós qui sou un homo entès | i de llest passau la mida, | ¿quin és l'animal que crida | quan té la carn consumida, | i quan és viu no diu res? | —Jo no som tan innocent | com vós vos deveu pensar. | Aqueix animal se fa | per los fondos de la mar: | si el voleu sentir cantar, | p'es cul li heu de dar vent | com si l'haguésseu d'inflar» (Mall.).
    Fon.:
kɔ́ɾn (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: cornàs, cornarro.—b) Dim.: cornet, cornetxo, cornel·lo, corneu, corniu, cornarrí, cornarrinoi.—c) Pejor.: cornot.
    Sinòn.:
—I. || 1, banya, bana; || 2, caragol.—II. botzina.—III. || 1, banya, punta; || 3, banya; || 6, cogulló.—IV. cornal, cornaló, punta, cantell, cantó.
    Etim.:
del llatí cŏrnu, mat. sign. I || 1, II || 1, III || || 1, 2, IV.

2. CORN m. (en pl., corns).
|| 1. Planta de la família de les ranunculàcies: Aquilegia vulgaris L. (or.); cast. aguileña. (V. aucellets).
|| 2. Planta de la família de les cornàcies: Cornus mas L. (Ripollès); cast. cornejo macho.
    Fon.:
kɔ́ɾns (pir-or., or.).
    Sinòn.:
|| 1, aucellets, englantina, perfet amor, campanes, viuda;— || 2, corniols.
    Etim.:
del llatí cŏrnus, mat. sign. || 2.

3. CORN m. (vulgar)
Cor de la poma o de la pera (Tortosa). V. cor, art. 1, I || 3 e.