Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cornalera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORNALERA f.
|| 1. Cadascuna de les dues dogues extremes d'una samal o portadora, de les quals surten els agafadors o anses (Lluçanès, Organyà). No do licència a negun hom no gaus taylar ni fer... cornaleres ni escaunes en lo bosch de Comalada, doc. a. 1321 (RLR, xiii, 8). Null hom... gos fer ni tallar negun pi per fer cornaleres, mes puxen fer cornaleres de ço que sobrarà dels pins que tallats seran, doc. a. 1341 (Bol. Ac. B. L., xi, 407).
|| 2. L'agafador que surt a cada cap de la samal o portadora i que forma angle agut, amb l'obertura cap avall, de manera que s'hi pot passar una estaca que serveix per al transport de la portadora entre quatre homes (Rosselló, Empordà, Lluçanès, Penedès, Costa de Llevant, Pla d'Urgell, Fraga, Calasseit, Priorat, Maestrat); cast. agarradera. Lo nostre home..., del cos cada bras escartat, semblava una samal ambe ses cornaleres, Saisset Barrajadís, 10. a) Nas de cornalera: nas molt prominent i torçut cap avall (Empordà, Barc., Tarr.); cast. nariz de aguiiucho. Aquet té el nas de cornalera, Caseponce Man. 99. Aquell nas llargarut, arrodonit y penjant enfora... com una cornalera de samal, Girbal Pere llarch 92.
|| 3. Samal més baixa que les usades en la verema, i que s'empra per a transportar peix (Blanes).
|| 4. El veleró del molí de vent més curt de tots, que només travessa les perllongues davanteres de l'antena i ocupa el lloc més pròxim a l'antenal (Men.).
|| 5. Anelles de fusta que sobresurten als dos costats de la part inferior del bast, per passar-hi les cordes que subjecten la càrrega (Berguedà).
    Fon.:
kuɾnəléɾə (Ross., Empordà, Costa de Llevant, Barc., Valls, Tarr., Men.); koɾnaléɾɛ (Ll., Fraga, Balaguer, Falset); koɾnaléɾa (Calasseit, Tortosa, Benassal).
    Etim.:
derivat de cornal.