DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORNELL m. ant.
Cornut; marit enganyat de sa muller. Que era casada, | d'altri esposada | primer de mi, | e que dormí | ans ab aquell: | cert, un cornell, | ella cornella, Spill 3106.
    Etim.: probablement del llatí Cornelius, nom de família, relacionat amb cornu ‘banya’ per etimologia popular (cf. el castellà cornelio ‘cornut, enganyat de la muller’, expressió viva a moltes poblacions espanyoles).

2. CORNELL m.
Planta de la família de les cornàcies: Cornus sanguinea (Cat.); cast. sanguiñuelo, cornejo hembra. (V. sangonella).
    Etim.: derivat del llatí cornus, mat. sign.

3. CORNELL
Llin. existent a Barc., Begur, La Bisbal, Corçà, Gir., Mataró, Palau-sator, Riudecanyes, Torroella de M., etc. Hi ha la variant Corney, existent a Arenys de Mar, Barc., Bigues, Caldes de Malavella, Cardedeu, Figueres, Gir., Llinars, Mataró, Montnegre, La Pera, Sta. Col. de F., etc.
    Var. ort. ant.: Cornel, Corneyl, Corneyll. Enuiam missatge a D. Pero Corneyl, Jaume I, Cròn. 105. Lo noble N'Axemen Corneyll, Muntaner Cròn., c. 295. N'Exemen Cornel, Rendes Rey Ar., 145. N'Exemen Cornell, ibid. 152. Pero Cornell, Curial, p. 178.
    Etim.: del llatí Cornelius, nom propi.