Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cornisa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORNISA f.
Ornament sortit, generalment horitzontal i motllurat, que va de banda a banda en la part superior d'una façana; per analogia, ornament semblant que corona una porta, un moble, un pedestal, etc.; cast. cornisa. Ab sas cornises y vases resals, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). Arquilles... obrades ab capella, cornisa y vasa, Tar. preus 101. Se veya com els aucellots volaven d'una banda a l'altra de la cornisa, Casellas Sots 23. Una timba de roquissar coronada a modo de cornisa per un marge en forma de mitja lluna, Rosselló Many. 135.
    Loc.:

Semblar un angelet de cornisa: aparentar esser un infeliç (Borràs, en BSCC, xiii, 259).
    Fon.:
kuɾnízə (Barc.); koɾníza (Cast., Al.); koɾnísa (Val.); koɾnízə, goɾnízə (Mall.); guɾnízə (Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: cornisassa, cornisarra.—b) Dim.: corniseta, cornisetxa, corniseua, cornisiua, cornisona, cornisó.—c) Pejor.: cornisota.
    Etim.:
del cast. cornisa, mat. sign.