DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORONA f.: cast. corona.
I. Objecte circular destinat a cenyir el cap.
|| 1. Cercle de flors, de fullatge o d'altra matèria, que es posa com a ornament entorn del cap. Aquell jorn que seran novies pusquen portar corona e tot altra arnès d'or, e d'argent, e de perles fines, al cap e al coyl, doc. a. 1384 (Boll. Lul. ii, 191). Fahia provisió d'anels d'aur, de corones e d'altres ornaments, Valter Gris. 5 v.oLos àngels estant aquí entorn de la creu ab corones de flors, de roses, de lliris, Sermó St. Pere. Y en sa mà dues corones | de roses alexandrines, Verdaguer Idilis 92. Quan mor una criatureta... la visten de blanch, posant-li una corona de blanques flors, de paper o tela, Martínez Folkl. i, 66. «A la porta de Pego | les pegolines | han fet una corona | de roses fines» (cançó pop. val.). a) Plegat i lligat especial que es feien els traginers i carreters en el mocador que duien al cap (Ribes).
|| 2. a) Cercle de fullatge o d'altra matèria que es posa entorn del cap com a distinció i senyal de premi. Sathanàs ab gran alegria besà aquel diable en la boca e mès-li en lo cap una corona, Eximplis, i, 103. Encara hi ha corones y cants y encens y glòria | pel qui la sanch humana sap escampar més bé, Maura Aygof. 61. Senyiu lo vostre cap ab corona de lorer, Alegre Transf. 49. Feren encamisada a cavall, tots ab coronas de llor deuradas y ab escapularis, doc. a. 1615 (Hist. Sóller, ii, 379).Corona castrense: corona d'or que els antics romans donaven al soldat que entrava primer dins el campament enemic. Corona civil: la de branques d'alzina, que es donava a un ciutadà que hagués salvat la vida a un altre. Corona mural: la que es donava al qui pujava primer a la muralla enemiga, i també la que duien les estàtues de matrona que simbolitzaven les ciutats gregues; en l'heràldica es representa la corona mural com a formada d'un cercle de murs i s'usa com a insígnia de les ciutats exemptes de senyoriu. Corona naval: la que guanyava el qui primer entrava dins la nau enemiga. Corona obsidional o gramínia: corona que es donava al qui feia abandonar als enemics el setge de la ciutat. Corona oval: la de branques de murta, que es donava al general que vencia l'enemic amb poca pèrdua de gent. Corona olímpica: la d'olivera que guanyaven els vencedors dels jocs olímpics. Corona d'estels: cercle format d'estels que es considera existent entorn del cap de personatges excelsos, i principalment de la Verge Maria. Seràs merexedor de portar corona de stelles, car per tu serà restituïda al imperi la pau que li era tolta, Tirant, c. 128. Per mantell sol, la luna per catiffa, | ... | d'esteles gran corona, Trobes V. Maria [110]. Corona o mitra dels jueus: «mitra scelerata» (Nebrija i Torra Dicc.), o sia, mitra d'ignomínia que es posava als reus d'heretgia condemnats per la Inquisició.—b) Cercle lluminós que es posa entorn de les imatges dels sants.—c) Senyal esplendent de premi, i el mateix premi; especialment, la recompensa celestial. Per ço que Déus... la pogués coronar en glòria de gran corona de glòria, Llull Fèlix, pt. i, c. 10. Si lo prehicador prehique per vana glòria, pert la corona de glòria, e per bé que face penitència no pot haver la corona de glòria, Sermó St. Pere. Los màrtirs... han obtesa gloriosa corona de martiri e triumfant glòria, Tirant, c. 9. Aquells qui poden fer bé, si no'l fan, no'ls és deguda corona, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1.a, c. 5. Maior corona rebré en la sua santa glòria, Vida St. Anthiogo 19.—d) Honor, esplendor de glòria. Tu, Senyor, ets glòria de Hierusalem..., tu honorificència e corona del poble, Villena Vita Chr., c. 195. La continent,... guardant lo nom, honra i corona | del marit mort, Viudes donz. 573. Un religiós... deixat havia el món i ses corones, Atlàntida, introd. Sa castedat, es dot més rich y sa corona més brillant de ses fadrines verges, Ignor. 18.
|| 3. a) Cercle de metall, adornat de florons, perles i pedres precioses, que es cenyeix al cap com a insígnia de dignitat sobirana o de noblesa. En aquell temps acostumaven de coronar a tots aquells qui tenien títol: als comtes coronaven ab corona de cuyro, als marquesos de açer, als ducs de argent, als reys d'or, als emperadors corona ab set corones d'or, Tirant, c. 207. Un escut de llautó ab una corona de comte damunt, Penya Mos. iii, 24. Corona imperial: la que duu l'emperador, i que és semblant a la corona reial coberta, però més rica, té un bonet interior de porpra i la cobreixen quatre bandes triangulars les quals clou un globus amb una creu. Corona reial: la que porten els reis, que és de vuit florons d'or imitant fulles d'api, guarnits de pedres precioses (Nós haviem la corona que ell nos devia metre en la testa, e era feyta ab aur e ab peres precioses, Jaume I, Cròn. 536); modernament sol usar-se la corona reial coberta, amb un bonet de porpra al dedins i amb vuit diademes de fils de perles a dalt tancades per un globus amb una creu. Corona de príncep: com la reial però només amb quatre florons i quatre diademes superiors. Corona ducal: la que pertany als ducs, i es compon de vuit florons i no té diademes; és semblant a l'antiga corona reial. Corona comtal: la pertanyent als comtes, és d'or i està guarnída de divuit puntes amb perles grosses. Corona de marquès: és d'or i té quatre florons i quatre rams de tres perles cadascun. Corona de vescomte: és d'or, guarnida amb quatre perles grosses en puntes del mateix metall. Corona de baró: consisteix en un cercle d'or guarnit de fileres de perles. Corona de pa: (ant.) probablement, corona reial coberta o closa en forma de capell, a diferència de les corones obertes. Lo rey en Pere va anar... a la ciutat de Roma, el Pare Sanct... el va coronar ab corona feyta de pa, molt enjoyellada d'or e de pedres fines, Boades Feyts 302. Lo rey en Pere d'Aragó fonc-se coronat en Roma ab corona de pa, doc. a. 1559 (Boll. Lul. iv, 302).Corona d'espines: cercle de branques espinoses entrelligades, que els jueus posaren a Jesucrist per burla, perquè s'havia dit rei dels jueus. Veja's nostre espòs Jesu Christ..., veja's qual corona hac per honor, Llull Blanq., c. 33; Aquella cruel corona que's contempla en lo seu preciós cap posada, Eximenis Conf. 29; Los cauallers plegans una corona d'espines, Gerson Passió c. 10; Per qui són, Jesús hermós, | corones d'amor tan fi? | Les d'espines són per mi, | les de roses són per vós, Verdaguer Idilis 236.—b) Dignitat reial o de poder sobirà. Volgué altra volta temtar de paciència a Tirant, si li abelliria la corona del regne, Tirant, c. 316. Per lo zel e fidelitat que a la vostra reyal corona tenim, doc. a. 1505 (Boll. Lul. viii, 114). Satisfan la seua vanitosa plutocràcia acoblant sos milions ab la corona comtal o ducal o principesca d'algun empobrit lord, Obrador Arq. lit., 50. «Heretar la corona»; «Aspirar a la corona»; «Abdicar la corona».—c) Casa reial; Estat governat per una monarquia. Separar lo regne de València de la corona d'Aragó, Pere IV, Cròn. En los regnes de la corona d'Aragó, Ordin. Univ. 1560. Rompiment entre las Coronas de España y França, doc. segle XVII (Rev. Men.).
II. Cosa que té forma de les corones de cenyir el cap. Especialment:
|| 1. Moneda antiga de diferents nacions (Castella, Portugal, Anglaterra, etc.), que duia gravada una corona reial. Li darien tots anys trenta milia corones d'or e tots los presoners que ells tenien, Tirant, c. 334. Si'm dieu que hauré | ducat o corona, | més vull ara un toma | que dos te'n daré, Fuster, Crich-crach.
|| 2. Corona votiva: cercle de metall preciós i guarnit de pedreria, amb cadenetes per a penjar-lo en compliment d'un vot d'homenatge a Déu o als seus Sants.
|| 3. Aplec de flors naturals o artificials entreteixides formant cercle, que es dedica a adornar una tomba o una taüt, en homenatge i recordança del difunt.
III. Allò que envolta o constitueix la part superior d'una cosa.
|| 1. La part central i superior del cap de l'home; cast. coronilla.
|| 2. a) Cercle de cabells que porten els clergues per haver rasa la part superior i central del cap; modernament, aquesta part rasa del cap dels clergues. Obrir la corona o fer la corona: raure la part central i superior del cap dels clergues. Seria bé profitós a vostres clergues fer provejr un capítol dels... coronats... malfatans..., per manera que d'uymés la corona que era caràcter de honestat, e de proea, és ara jnstrument del djmonj a fer tot mal, doc. a. 1391 (Arch. Ib. Am., iii, 122). Con li hagueren leuada la terra que tenia al demunt, trobaren-lo ab corona e àbit de monge, Eximplis, ii, 291. En çerta casa | d'un home de corona rasa, | ecclesiàstich, Somni J. Joan 358. Lo bon bisbe de Girona | ell lo va desgraduar, | hauent rasa la corona | molt prest lo van despullar, Cobles Roca. «Ditxosa és la casa on hi ha corona rasa» (refr.).—b) Tonsura clerical, el primer grau del sagrament de l'Orde. Lo quart sagrament és en órdens de IIII graus, los quals són corona: sotdiaca, e diacha e preuere, Llull Doctr. inf. 515. Donar corona: conferir la primera tonsura clerical. Al legar corona: fer un reu declaració d'esser clergue per tal de tenir certs privilegis en la pena judicial que ha de sofrir. Alguns qui's poguessen alegrar de títol de corona, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 430). Del senyor bisbe... qui és vengut de Sóller per donar corones, doc. a. 1484 (Hist. Sóller, ii, 225). Prengueren un Ballester... y per quant deya tenia corona, li donaren volta de garrot, doc. a. 1666 (ibid. i, 560). Ras lo cap perquè allegava corona, Rúbr. Bruniquer, v, 9.
|| 3. Part de la testa on el bestiar banyut porta les banyes (Ripollès, Guilleries).
|| 4. fig. Banyes, ignomínia del marit d'una adúltera. «Eixe porta corona»: aquest és cornut (Val.). En aquest sentit trobam en el Cançoner satíric valencià l'expressió corona de Moisès (al·ludint als corns lluminosos que portà Moisès quan davallà del Sinaí): Si a Cervera los fan anar, dreta carrera | o a Bayona, | fent-los portar tots temps corona... | de Moysès, molt gracioses | ho puguen fer, Somni J. Joan 3056.
|| 5. La part més voluminosa de la dent, o sia, la part situada fora de la geniva.
|| 6. Petit anell d'or o d'acer cromat, que els dentistes posen a una dent o queixal, en la part immediata a la geniva, per poder subjectar-hi una peça postissa al seu costat.
|| 7. La part ampla del con del prepuci, que forma una rebava.
|| 8. Bossa posterior de l'art de bou i d'altres arts de pescar, a la qual va a parar el peix agafat (Costa de Llevant, Mall.).
|| 9. nàut. Corda forta i gruixada, que abraça l'espiga d'un pal (major, mitjana, triquet) i té una corriola a cada cap per a passar-hi les cordes de l'aparell. També hi ha corones d'osta, de penol i de masteler, que porten un sol botó o corriola. Sex caps de corones entegres e la un és en trosses. Item, triginta passes de corones, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413).
|| 10. La part superior d'un canelobre, en la qual va ficada la candela. Dos canalobres de fust ab les corones de fferro, doc. a. 1485 (Montblanc).
|| 11. La punta del paller (Eiv.).
|| 12. Les garbes del damunt de la batuda estesa en l'era (Baix Empordà).
|| 13. La superfície superior de la pila de carbonar (Ripoll).
|| 14. La vorera superior d'un got, copa, plat o altre recipient semblant.
|| 15. La part més alta del cos de la baldufa (Mall.).
|| 16. Regruix que es forma al voltant de l'ull de certs fruits (magranes, nesples). En què s'assembla La Sang a una nespla?—En que té corona, Roq. 3.
|| 17. Vorera superior de l'ungla o casc de la pota d'una bístia. Enguent groch, a sanar tota plaga especialment que vinga en les corones dels peus, MS Klag. segle XIV, 8. Se fa en la corona dels peus e de les mans de la mula, Dieç Menesc. i, 11.
|| 18. La part més alta d'un edifici. Sota la creu que és sa gentil corona [de la capella] | aixeca una campana angèlic crit, Verdaguer Idilis 282.
|| 19. La part més alta d'una muntanya. Té la punta de la montanya... la corona de roca, Verdaguer Exc. 16.
|| 20. Rodanxa que subjecta les barnilles i la tela del paraigua junt a la virolla.
|| 21. fig. Acabament; fi i perfecció d'una obra. Aquest ser viurà dins la Terra per dominar-la y serà la corona de la meua creació; s'anomenarà Homo, Penya Mos. iii, 58.
IV. Allò que està disposat en forma circular. Lo foc del cel li encercla corones de guspires, Atlàntida iv. Tots els del rotllo s'acotaren sobre d'ells, i ja no's vegé sinó una corona d'esquenes entorn del Xicoi, Víct. Cat., Ombr. 46.
|| 1. geom. Porció de cercle compresa entre dues circumferències concèntriques.
|| 2. Pa rodó, amb alguns crostonets tot al voltant (Igualada).
|| 3. Obra exterior de fortificació, composta de dos baluards, dues cortines i dos mitjos baluards.
|| 4. Enforcadura d'un arbre, part superior de la soca, d'on parteixen les branques gruixudes (Sort, Balaguer)
|| 5. Cercle que limita una soca o branca en el lloc on l'han tallada (Plana de Vic, Gòsol, Borredà, St. Hilari SC, Tortosa). «Si en tallar un arbre o branca se li deixa la corona plana, es corre el perill de podrir-la;... convé deixar-los la corona en forma de piló... de manera que l'aigua no pugui aturar-s'hi» (Cost. Cat. i, 29). Fer corones als arbres (especialment a les oliveres): tallar-los les branques velles per rejovenir-los (Empordà). Corones de pobré: les que es fan a les branques d'olivera tallant només l'escorça perquè es pugui aprofitar la llevada de l'any (Lledó d'Empordà).
|| 6. Diàmetre d'una soca o d'una branca tallada (Pirineus). «Un tronc de tres pams de corona». a) No farà mai tres pams de corona: es diu parlant d'una persona prima (Aguiló Dicc.).
|| 7. La part plana d'un meló tallat pel cap (Aladern Dicc.).
|| 8. Cadascuna de les dues bases planes d'un redolí de pedra picada (Freginals). «Este redolí té vint centímetres de corona».
|| 9. Cadascuna de les dues bases d'un tap de suro (Gir., Palamós, St. Feliu de G.).
|| 10. Cercle lluminós que a vegades es veu entorn del sol o de la lluna. Se farà presagi de pluja... si la lluna noua té los seus corns y la corona obscura, Agustí Secr. 2. a) Corona boreal: constel·lació de l'hemisferi Nord, situada entre el Bover i Hèrcules.—b) Corona austral: constel·lació de l'hemisferi Sud, situada al Sud de Sagitari.—c) Corona del Bon Jesús: constel·lació composta de vuit o nou estels que fan rotlle i segueixen la carrera del sol (Manacor).
|| 11. Rosari de set desenes (corona seràfica), i per ext., Rosari de quinze desenes, o una simple part de Rosari de cinc desenes (Mall.). Passar o resar la corona: resar el rosari. Senyem-mos... Per lo senyal... Y oferirem la Corona perque Déu el guard de mal, Penya Poes. 146. Dinam a la una en punt; s'horabaxa passam la corona, Roq. 39. En el velatori es resa primer la corona de la Mare de Déu, y després el rosari sancer, o siga'ls quince misteris, Martínez Folkl. i, 69.
|| 12. Segon ofici o missa que es diu per un difunt (Calasseit, ap. Aguiló Dicc.).
|| 13. Corona de rei: nom de diverses plantes que tenen llurs flors disposades en forma circular. a) Planta lleguminosa medicinal, Melilotus officinalis (Cat., Mall.); cast. coronilla real. Té les flors grogues i revoltades de fulles resistents i agudes. Açò caldegant ab saquets fets de camamirla, corona de rey e maçanella, Alcanyís Reg. 23. Altra capça ab corona de Rey, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca, Val.). Ha posat flors de Sant Joan i corones de rei, cullides en el cingle, Verdaguer Exc. 52.—b) Planta de la família de les saxifragàcies: Saxifraga catalaunica Boiss. (Flora Cat. ii, 434). V. altamira, art. 2.—c) Planta saxifragàcia, Saxifraga longifolia Lap. (Garrotxa, Alt Empordà); cast. corona de rey. En diuen també corona de cingle, onosma bona i rebentapedres (per la virtut que té contra els càlculs renals).—d)   Planta de la família de les lleguminoses, Tetragonolobus siliquosus Roth. (Vayreda Cat. Flór. 382); cast. loto silicuoso.—e) Planta de la família de les compostes, Helianthus annuus (Empordà); cast. girasol—f)   Planta de la família de les compostes, Doronicum cordatum Lamk. (Tarr.); cast. matalobo. Té el tronc ramós, fulles inferiors rodonenques, acorades i de peciol llarg, i les altres abraçadores; cabeçoles solitàries, terminals i grosses.
|| 15. Corona imperial: planta liliàcia, Fritillaria imperialis, que es conrea en els jardins, fa una olor molt forta i és considerada com a verinosa; cast. corona imperial.
|| 16. Corona de frare: a) Planta de la família de les globulariàcies, Globularia Alypum; cast. coronilla de rey o de fraile, cebollada. (V. fuixarda).—b) Planta de la família de les compostes: Cirsium ferox; cast. cirso. (V. cardigassa).
|| 17.   Corona de Cristo: planta lleguminosa, Trifolium stellatum; fa les flors blanques o rosades en cabeçoles molt pedunculades. Abunda a la vorera dels camins i es cultiva en jardineria.
    Refr.
—«Corona torta, companyia porta»: es diu per expressar la creença vulgar que si un infant neix amb la coroneta del cap desviada del centre del crani, l'infant que naixerà després d'ell serà del mateix sexe (Manresa).
    Fon.: kuɾónə (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koɾónɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); koɾóna (Vall d'Àneu, Bonansa, Pont de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); koɾónə (Mall.).
    Intens.:—a) Augm.: coronassa, coronarra.—b) Dim.: coroneta, coronetxa, coronel la, coroneua, coroniua.—c) Pejor.: coronota, coronot.
    Etim.: del llatí corōna, mat. sign. I, II, III.

2. CORONA f. vulg.
Columna En la cambra una finestra de dues corones a la entrada, inv. mall. (sense indicació de data). Especialment: a) Cadascuna de les columnes que formen els porxos dels carrers i places antigues de Santa Coloma de Queralt.
    Etim.: de columna, modificat per analogia de corona 1.