Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  coronament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORONAMENT m.
|| 1. Coronació. Coronament de rey, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. La part més alta d'una cosa; cast. coronamiento, remate. En tons més crusos els coronaments d'alguns chalets, Oller Pil. Pr. 174. Es pilàs ja mostravan per coronament un capitell quadrat, Ignor. 57. Una rama... posada com a coronament al cim de tot, Serra Calend. folkl. 63. Especialment: a) nàut. El contorn superior de la popa d'un vaixell, i la peça de construcció amb què acaba la mateixa popa.
    Fon.:
kuɾunəmén (or.); koɾonamén (occ.); koɾonamént (val.); koɾonəmént (mall.); kuɾunəmént (men.).