DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORONAR v.
I. tr.
|| 1. Guarnir de corona; posar la corona al cap; cast. coronar. La paciència que'l seu fill gloriós hac lo dia que fo... açotat, coronat, clavellat, nafrat e mort, Llull Blanq., Art Contempl., c. 8. Per deshonra e menyspreu lo coronaren d'espines, Vent. Pel. 41. Coronaren-lo de spines e vestiren-lo de porpra, Serra Gèn. 214. Especialment: a) Posar solemnement la corona a un monarca. Coronar rei o coronar en rei: posar la corona solemnement a qualcú com a rei Lo senyor infant En Jacme anà a Mallorques, e coronà's rey de Mallorques, ab gran alegre e gran festa, Muntaner Cròn., c. 29. Altra corona... que posàs al cap de la comptessa sa muller e la coronàs regina de Sicilia, ibid., c. 33. Ans que'ns coronàssem en rey, Pere IV, Cròn. 77.
|| 2. Donar esplendor (de glòria, de premi, etc.); cast. coronar. Obtingué innombrables triomfs que coronaren de glòria les armes romanes, Serra Calend. folkl. 211. Ella ton cap coronarà de formosura, Alcover Poem. Bíbl. 86. De justícia i de seny me coronava, Colom Juven. 173.
|| 3. Guarnir la part superior d'una cosa La creu... coronant el frontispici d'un temple. Verdaguer Exc 90. Lo claustre ses columnes afilera | coronant-les de rústecs capitells, Canigó xi. Un ram florit y olorós de taronjer corona tan bell pitxer, Costa Agre terra 17. La neu encara corona les muntanyes allà endins, Costa Trad. 29.
|| 4. Tallar en rodó una soca o una branca; cast. coronar.
|| 5. Tallar a un arbre les branques velles perquè en tregui de noves; cast. desmochar. He fet coronar allí un taronger, doc. a. 1786 (Boll. Lul. xxv, 38).Per ext., a) Tallar o arrabassar el brancam dels arbres violentament. Cap arbre la defensa del vent furiós, | qu'els olivars corona, qu'arranca els oms, Aguiló Poes. 213.
|| 6. Serrar els caps d'un tros de fusta (Eiv.).
|| 7. Repolir i refinar els contorns i vores dels objectes fustejats (Vallcebre, Rupit, Merlès, Ripoll, ap. Amades Past. 120).
|| 8. Omplir un got o altre recipient fins a la vorera; cast. coronar.
|| 9. Llevar a un ou un tros de closca per beure'l (Plana de Vic).
|| 10. Posar capell als modolons o garberes (Aguiló Dicc.).
|| 11. Llevar a una camisa o faldes la part superior dolenta i posar-n'hi de nova (Llofriu).
|| 12. Acabar, perfeccionar; cast. coronar. Un esclat d'aplaudiments... coronaren l'èxit de la simpàtica Nena, Pons Com an., 35. El bell convit que coronà la festa, Caymari Poem. const. 46.
|| 13. Fer cornut, enganyar una dona al seu marit (Val.).
II. intr. Començar a treure el cap un infant per a néixer (Llofriu). «L'infant ja coronava i la llevadora encara no havia arribat».
    Fon.: kuɾuná (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koɾoná (occ., Maestr., mall.); koɾonáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.: del llatí corōnāre, mat. sign. I, || || 1, 2, 3.