DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. CORONELL m.
|| 1. ant. Cercle, figura rodona. Per la taula poràs trobar | con sàpies de Déu parlar | de coronell en coronell, Llull Rim. 392
|| 2. Part central de dalt el cap (Girona); cast. coronilla. Vestit com estava, me vaig acotxar dins el llit fins al coronell... i vaig restar arrupit, Ruyra Parada 17
|| 3. Cap d'agulla (Ripollès, Empordà); cast. cabeza. Una espurneta com un coronell d'agulla, Víct. Cat., Ombr. 33 Ell va estenent damunt la taula tafetans, didals, agulles de coronell bonic, Scriptorium abril 1926.
|| 4. Capoll de la baldufa (Baix Empordà). Ballar de coronell: ballar la baldufa amb la punta per amunt.
|| 5. Cóp de l'art de pescar (Men.); cast. cope.
|| 6. Disc o casquet esfèric que corona l'extrem del fus de filar oposat a la punta (Mall.).
Fon.: kuɾunéʎ (or.); koɾonéʎ (mall.).
Etim.: derivat dim. de corona.
2. CORONELL o CORONEL m.
Oficial militar de graduació immediatament inferior a la de general de brigada, i que té a son manar un regiment; cast. coronel. Devant lo Conseller en cap com a Coronell, se féu enquesta contra certs Soldats, Rúbr. Bruniquer, v, 67 Acomanant al Conseller en cap ab nom de Coronell la defensa de la Ciutat, Moradell Prel. Mil. 2 Lo Gouernador de las armas en Barcelona es després del Coronell, al qual regoneix per superior, ibid. 5. Los Oficials majors de un tertio són Maestre de camp o Coronell, ibid. 62.
Fon.: kuɾunέɫ (Barc.); koɾonéɫ (Val., Mall.); koɾonéʎ (Mall.); kuɾunéɫ, kuɾunéʎ (Men.). La forma coronell és usual entre la gent menys lletraferida; els més lletruts pronuncien coronel.
Etim.: del fr. colonel, mat. sign.