Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corporal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORPORAL adj.: cast. corporal.
|| 1. Que té cos; que és material. Són les coses sensuals, que són corporals e sensibles, Llull Felix, pt. i, c. 6. Totes coses corporals per tres línees són contengudes: longitut, latitut y profunditat, Metge Somni i.
|| 2. Propi del cos; pertanyent al cos (principalment al de l'home per oposició a les coses espirituals). L'ome met més de força corporal en levar un quintar de terra que en levar una palla, Llull Cont. 323, 7. La vista corporal ho presenta en les coses visibles, Llull Gentil 18. Tots los ulls nostres axí mentals com corporals pervengueren en plor, Pere IV, Cròn. 360. La virtut de la ànima fretura de orgue corporal, Metge Somni i. M'ha privat de la força e corporal sanitat, Tirant, c. 17. Béns corporals: riqueses i altres béns propis de la vida material. Aquex batliu opulent per honra de Déu en béns corporals, doc. a. 1399 (Hist. Sóller, ii, 44).Pena corporal: la que s'aplica directament a la persona d'un reu (per oposició a pena pecuniària, que consisteix a llevar-li els seus béns materials). La pena peccuniària... sia mudada per esta Costuma en pena corporal, Cost. Tort. I, xiv.
|| 3. m. Drap blanc que es col·loca damunt l'ara on es celebra la missa, per posar-hi el calze i l'hòstia damunt. Ha en cascun altar sos corporals e ses cobertes de cuyro, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Un troç petit de cascun dels corporals de quescuna sgleya, Eximplis, i, 165. Huns corporals ab cuberta de senyals reyals e torres ab leons, doc. a. 1482 (Boll. Lul. xi, 290). Una bolsa de corporals ab un corporal, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 870).
|| 4. m. Part de la gonella, tal vegada la part que cobria el pit, com interpreta Aguiló Dicc.: Una gonella de sanguinea ab corporal, doc. de Vic, a. 1423. Doní-li una gonella... doní-li tres peses de tela, de les quals se fes lo corporal e de l'altre se fes sotsfaldes, Bernat Metge (Est. Univ. xviii, 119).
|| 5. La jupa (Eivissa, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
kuɾpuɾáɫ (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koɾpoɾáɫ (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del llatí corpŏrāle, mat. sign.