DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRECTE, -ECTA adj.: cast. correcto.
|| 1. Fet conforme a les regles. Per confessar correcte e cert, Febrer Par. iii, 4. Es una edició correcta, clara y elegant, Roq. 47. Nostra pròpia llengua... brollaria també més correcta y llampant, Obrador Arq. lit. 28. La noia... de faccions mig grolleres mig correctes, Massó Croq. 68. Els raigs iluminaven el seu rostre serè, correcte, inalterable, Rosselló Many. 179.
|| 2. Que obra conforme a les regles (morals, socials, etc.). «És una persona correcta», «un home molt correcte»: que obra o tracta urbanament, sense defectes d'atenció.
    Fon.: kuréktə (or.); korékte (occ., val.); korέ̞ttə (mall.); kurέ̞ttə (men.).
    Intens.: correctet, -eta; correctíssim, -issima.
    Etim.: pres del llatí correctum, part. pass. de corrĭgĕre, ‘corregir’.