DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCORRECTOR, -ORA m. i f.: cast. corrector, -ora.
I. Persona que corregeix. Gran part dels senyors del món se perden quant no ouen ço qui'ls és profit, e specialment bon corrector qui'ls digués volenters llurs deffalliments, Eximenis Dones 178 vo (ap Aguiló Dicc.). Per sotmès | tot a la lima | del qui és cima | dels correctôs, Spill 16321. Corrector de proves: l'encarregat de corregir les proves d'impremta.
II. Superior d'un convent de l'orde dels Mínims (o Mínimes) fundada de sant Francesc de Paula. Resideixen en lo dit monestir y convent un P. Corrector y dotse religiosos, Canyelles Descr. 430.
Fon.: kurəktó (Barc.); korektóɾ (Val.); korəttó (Palma).
Etim.: pres del llatí correctōre, mat. sign.