Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. corredor
veure  2. corredor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORREDOR, -ORA adj. i subst. m. i f.
I. || 1. Que corre fàcilment; cast. corredor. a) Persona o animal que corre fàcilment. «Corredora sou, llebreta, | per un cami tiranyat; | si jo fos un ca acossat, | amb quatre bots i un llatr | ja us hauria agafadeta» (cançó pop. Mall.). La mula quant és gran corredora e laugera, Díeç Menesc. i, 3. Un atlot... era el més aferradís, el més corredor, el més jonquívol, Galmés Flor de cart 11.—b) Cosa que es pot fer córrer al llarg d'un altre objecte. Llaç corredor o nuu corredor: nuu corredís. Es penjà... tirant-se amb el cap passat per un llas corredor fet a una corda, Rosselló Manyoc 50. Aquesta anyella... vos tornaria fogir. Vos feys els nuus corredors, Penya Mos. iii, 192.
|| 2. El qui pren part a unes corregudes en el cós; cast, corredor. Hey hagué corregudes; es corredó era un esporlarí, y sa corredora... una somera!, Ignor. 42. Corredor de joies: home que pren part a unes corregudes per guanyar la joia o premi (Val.). Corredor de pollastres: el qui corre a un cós per guanyar el pollastre que es sol donar com a premi en les corregudes a peu (Mall.).
|| 3. fig. Afectat d'anar d'ací i d'allà demanant o portant notícies; cast. correteador, correntón. Corredor de noves: qui té el vici de recollir i portar notícies i murmuracions. Corredora de mantellina: la dona portanoves.
II. || 1. ant. a) Soldat que anava més envant que el seu exèrcit per observar la situació i moviments de l'enemic; cast. corredor, batidor, explorador. Acuyliren-se tots a la serra... e hauien enuiats corredors a Ualència e ells estauen en celada, Jaume I, Cròn. 210. A modo dels corredors qui van davant la gent d'armes per a descobrir selades dels enemichs, Carbonell Ex. Joan II, c. 53.—b) Soldat que anava amb altres a l'avançada de l'exèrcit per fer atacs parcials de sorpresa contra l'enemic; cast. corredor. Que anàssem enués là e que donàssem corredors que los embarrerassen, Jaume I, Cròn. 100. Los crestians caualcaren e seguiren los moros. Los corredors qui primer anauen atengueren gran part del carruatge, hon foren morts alguns moros, Tirant, c. 334.
|| 2. Persona encarregada d'anar per la ciutat o vila i fer els pregons, portar avisos a domicili, etc.; cast. corredor, nuncio, mandadero. Els corredors del municipi s'anomenaven corredors del Consell o de les Corts. Al corredor del consell qui crida les rendes per la ciutat et en encant..., a un jueu corredor que crida la renda de la alcaceria, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 164). La declaratió demunt dita fou publicada per en Berenguer Moragues corredor de les corts, doc. a. 1401 (Boll. Lul. viii, 367). Convocats y congregats per so ab veu de corredor, Canyelles Descr. 152. a) Agutzil o nunci de l'Ajuntament (Peralta, Massalcoreig, Almenar); cast. alguacil.
|| 3. Persona que té per ofici intervenir en compres i vendes i en altres contractes, anunciant-los, posant en relació les parts contractants, oferint mercaderies o preus, etc.; cast. corredor, agente de negocios. Corredor de vi no prena de dues ampolles de vi que crit, sino un diner, Cost. Tort. IX, x, 10. Aquells béns sien subastats per públic corredor per la Ciutat, Consolat c. 24. Qua tot corrador qui port rauba per vila, aja a fermar, doc. a. 1295 (RLR, v, 84). Que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 259). Qui creu corredor, roman menys de cabal e de guany, Jafuda Dits, c. 42. Corredor de comerç: funcionari que intervé en la negociació de lletres, contractes de compra i venda, assegurances, etc. Corredor de canvi i borsa: el qui intervé en les negociacions i transferències de tota mena d'efectes o valors públics cotitzables. Corredor forense, i antigament Corredor reial: el corredor oficial de l'Audiència per a intervenir en les subhastes, pignoracions i altres negocis en quant depenen de l'administració de justícia. Si alcun... té alcunes penyores de qualseuol persona..., aytals penyores dejen esser meses en poder del dit corredor reyal, e que altre corredor no les gos vendre, doc. a. 1389 (Boll. Lul. ix, 267).Corredor de coll: el qui antigament tenia per missió principal fer les subhastacions i crides relacionades amb compres i vendes (i per això es deien de coll, perquè treballaven amb la gargamella en alçar la veu per fer les crides i encants). Corredor de coll i de trompeta: el qui convocava a les subhastes a so de trompeta. Corredor d'orella: el qui s'ocupava principalment de gestionar operacions de compra-venda i préstec, servint d'intermediari entre les parts contractants (per això es deien d'orella, pel caràcter privat de llurs gestions, en què, com si diguéssim, treballaven a cau d'orella). Com tots los corredors de coll hajen acostumat de vendre penyores, doc. a. 1389 (Boll. Lul. ix, 267). Arenzel del que deu... pagar... al Corrador maior de Coll..., al Corrador menor de Coll, doc. a. 1667 (Boll. Lul. iv, 19). Si la ciutat era sobre mar, en la part sobre la mar deurien star mercaders, cambiadors, corredors d'orella, drapers, Eximenis XII Crestià, c. 110 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 347). Los prohòmens corredors de orella de la ciutat de València, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 431). Hi si desigau vós esser d'orella | discret y auisat y espert corredor, | fareu los contractes sens crits ni remor, Proc. Olives 814. Corredor de llevant: funcionari que, segons sembla, tenia per missió intervenir en les transaccions i contractes de certa importància, fent los constar en un llibre que en donava fe pública. Alguna persona... qui no sia corredor de levant no pusca fer mercat algú per si mateix tot sol ne en companya de corredor de llana... Que negú corredor de llevant gos donar diner de Déu ne palmada en companya de hom que no sia corredor, doc. a. 1489 (Mostassaf 90). Tot hom... qui's tingue per agreujat de qualseuol corredor de leuant per contractes que fets haguessen contre los contenguts capítols, doc. a. 1455 (Boll. Lul. vi, 213). Mane... a tots los corredors de aquella ciutat e Regne, axí de leuant com de coll, qui enteruendran en vendre o fer vendre qualseuol quantitat d'or o d'argent, doc. a. 1502 (Rev. Men. xxii, 227).
Corredor: llin. existent a Barcelona i València i a diferents pobles del Baix Empordà i La Selva (Lloret de Mar, Palamós, Rupià, Torroella de M., etc.).
    Fon.:
kurəðó (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koreðó (occ., Maestr.); koreðóɾ (Cast., Val.); koreóɾ (Al.); korəðó (mall.); kuraðó (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: corredoràs.—b) Dim.: corredoret, corredoretxo, corredoreu.
    Etim.:
derivat de córrer amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. CORREDOR m.
|| 1. Espai interior o lateral d'una casa, relativament llarg i estret, que serveix per a donar accés a les habitacions i altres dependències de l'edifici; cast. corredor. La dita obra de tres naus sia continuada e lo corrador qui seria perdut que no y poria esser entre las capellas, doc. a. 1417 (Villanueva Viage, xii, 334). La luminària dels corredors alt del altar major, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 829). Claustre, temple y corredors | formen sols una ruïna, Costa Trad. fant. 37.
|| 2. Faixa estreta que forma la part lateral extrema de la coberta d'una barca i va a cada costat, de proa a popa; cast. corredor. «Anàvem aigua en corredors»: ho diuen els mariners per indicar que feia mal temps i l'aigua entrava per cada costat de la barca (Mall.).
|| 3. Espai llarg i estret que hi ha entre dues fileres paral·leles de camarots; cast. pasillo, corredor.
|| 4. Espècie de carreró o canal que es fa a la part inferior d'un claper, perquè els conills hi puguin entrar i transitar (Mall.).
|| 5. Excavació horitzontal feta gairebé sempre en la vinça bona o mena (Selva del Camp, ap. BDC, 1921).
|| 6. Corredor de fum: conducte subterrani que va des de la caldera de vapor fins al punt més baix de la xemeneia (Barc.).
|| 7. En la màquina contínua, petit cèrcol obert d'acer, pel qual passa el fil, que segueix el mateix moviment de la pua, guiat i subjectat pel collar o cèrcol, també d'acer, concèntric a la dita pua (Pons Ind. text.).
|| 8. Fil o cordó que afiquen a la carn d'una persona o d'un animal, entrant-l'hi per una banda i donant-li sortida per una altra, per tal d'excitar i facilitar la supuració (Mall., Men.); cast. sedal.
|| 9. Cadascun dels cordons que es posen a una bossa, coixinera, sac, etc., i que serveixen per a lligar i cloure aquestes peces (Mall.); cast. cordón.
|| 10. ant. Corredor del llit: cortina (Nebrija Dicc.). V. corredissa, I.
    Fon.:
kurəðó (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koreðó (occ., Maestr.); koreðóɾ (Cast., Val.); koreóɾ (Al.); korəðó (Mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: corredoràs.—b) Dim.: corredoret, corredoretxo, corredoreu, corredorel·lo, corredoriu.—c) Pejor.: corredorot.
    Etim.:
derivat de córrer amb el sufix -dor (<llatí -tōrium).